Recordem la Declaració dels Drets Humans

Taula redona al Consell Valencià de Cultura.

Ara fa 75 anys que es va firmar a París la Resolució 217 de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), més coneguda com a Declaració Universal dels Drets Humans. Una proclamació de drets humans bàsics, de 30 articles, de compliment obligat per a tots els estats que ja pertanyien a l’ONU o que s’hi adheririen més tard. A més, és llei internacional des de 1976.

Hui, per a parlar-ne, el Consell Valencià de Cultura ha reunit en una taula redona Domingo García Marzá, catedràtic d’Ètica a l’UJI, Eduardo Ranz, advocat especialista en memòria històrica, i Paca Sauquillo, advocada i dedicada molts anys a la política.

Les paraules de benvinguda de Dolors Pedrós, presidenta del CVC, han servit per a recordar el treball de la institució sobre els drets humans a través dels anys, i han donat pas a una intervenció en vídeo de Federico Mayor Zaragoza, ara president de la fundació Cultura de la Paz, que va ser entre 1987 i 1999 director General de la UNESCO, una de les grans agències de l’ONU.

Dels participants de la taula redona ha parlat en primer lloc Domingo García Marzá sobre l’origen i la utilitat dels drets humans. Segons ell, prové de l’experiència d’observar el patiment i de la indignació que ens produeix, el fàstic moral, que ens porta a considerar, en primer lloc, la dignitat de la persona com a valor moral, i per això està reconeguda en l’article 1 de la Declaració. I aquesta seria justament la utilitat dels drets humans, perquè són possibilitats de realitzar la dignitat, i marquen un camí orientatiu i crític, sense final, que hauria de moure a l’acció social.

Eduardo Ranz ha centrat l’exposició en les víctimes del franquisme, que ha simbolitzat en la creació del Valle de los Caídos. Ha donat informació del seu origen, de les possibilitats que ofereix la Llei de Memòria Històrica de 2007 i la de Memòria Democràtica de 2022 per a recuperar els oblidats, les sentències judicials dels últims anys que permeten les exhumacions i la situació actual del recinte. Eduardo Ranz, per exemple, ha informat que hi ha 1164 cossos al Valle que provenen de València, d’un total de 114.000 des de 1937 a 1952.

Paca Sauquillo ha fet una defensa del text de la Declaració, però amb una visió crítica, pel fet que inevitablement cada grup de drets són un reflex de cada època i n’hi ha avanços i retrocessos. S’ha mostrat a favor dels que es denominen drets de quarta generació, entre els quals la memòria, el medi ambient, la mort digna, els neurodrets, el canvi de sexe, i s’ha preguntat què passa amb el dret a la pau, els dels més vulnerables i el d’asil, entre altres.

Paca Sauquillo també s’ha referit al moment actual, de redistribució de la riquesa mundial, en què el Sud global demana més poder de decisió i qüestiona el model occidental incloent-hi la mateixa Declaració, considerada en part un vestigi de l’hegemonia occidental, o el paper del Consell de Seguretat i el dret de vet d’alguns estats. Al respecte, s’ha mostrat a favor de la refundació de l’ONU en la línia apuntada pel secretari general actual, António Guterres.

Entre els convidats a l’acte per part del Consell Valencià de Cultura han parlat, al final, Margarita Soler, presidenta del Consell Jurídic Consultiu. Ha reivindicat la figura d’Eleanor Roosevelt i la Declaració com a eina útil per afrontar els problemes globals, i ha trobat a faltar una millor educació de la societat en els drets humans.

Ho ha fet també Andrés Perelló, exambaixador d’Espanya davant la UNESCO i ara president de Casa Mediterráneo. S’ha referit a la incapacitat de la societat per a la reflexió en un moment en què tot es qüestiona i a la necessitat de reformular les relacions internacionals per a tot el segle XXI incorporant els drets econòmics i socials.

Per últim, ha parlat José Manuel Sánchez Patrón, professor de Dret Internacional de la UV, sobre la vigència de la Declaració, que ha descrit com a far, guia i escut protector, amb més sentit que mai, davant els desafiaments tecnològics que afronta el món.

L’acte s’ha tancat amb un torn lliure de paraula dels assistents.