Així comença l’Any Berlanga
Seu del Consell Valencià de Cultura. València, 26 de gener de 2021.- El
director de cinema Luis García Berlanga va nàixer el 12 de juny de 1921 a
València, potser al carrer Ciscar. Per este motiu, la Generalitat va instituir
enguany, l’any del centenari del naixement, l’Any Berlanga, per a recordar
des de molts diversos angles l’obra d’un dels guionistes i realitzadors de
cinema més importants que hi ha hagut a Espanya.
El CVC tenia i té un interés especial en esta qüestió. D’una banda, Luis
García Berlanga va ser membre de la institució des de 1985 fins al 1998, de
manera que es tractava de reconéixer un exconseller que va deixar una marca
inesborrable al Palau de Forcalló. I es va considerar que una bona forma era
a través de l’edició d’un llibre sobre la persona i el personatge. El candidat a
escriure’l era quasi obvi: l’escriptor Vicente Muñoz Puelles, perquè també
ha sigut membre de la institució (1999-2018) i, sobretot, perquè tenia amb el
cineasta una relació quasi familiar per mitjà de qui era oncle seu, Ricardo
Muñoz Suay, amic íntim i col·laborador en moltes empreses artístiques de
García Berlanga. I així es va fer.
El llibre que ha eixit a la llum es titula Berlanguiana. És una visió personal
del director a través de records de tota una vida, però que va molt més enllà,
sense voler o volent-ho, de les anècdotes puntuals. Ofereix, en la
subjectivitat, en la tria de les situacions, una visió complexa de García
Berlanga, de la seua personalitat profunda i d’una bona part dels motius de
la seua obra. Té el valor de la font de primera mà, i l’habilitat de lligar, en
un diàleg continu, una mena de biografia on vida i obra formen un tot
indestriable.
El llibre disposa al final de cronologia i de bibliografia sobre el cineasta, però
sobretot, i d’un valor incalculable, és la col·lecció fotogràfica que s’inclou
en les pàgines centrals del volum i que ha costat molts esforços de reunir.
Són més de 70 fotos que provenen la majoria de l’arxiu familiar (que està
cedit a la Filmoteca Española, però encara no catalogat ni a disposició del
públic), del de Vicente Muñoz Puelles i del de Rafael Maluenda, entre altres.
Amb un bon llibre com Berlanguiana el CVC obri l’Any Berlanga i el posa
a disposició dels interessats amb la seguretat que no els decebrà. Tot al
contrari. Però també desitja que la societat valenciana el recorde veient les
seues pel·lícules, una font inesgotable de plaer i d’il·lustració.