En un ambient quasi estival, i amb un èxit clamorós de crítica i públic, el CVC ha obert les portes de Forcalló als premiats en el concurs escolar literari i de dibuix d’enguany, dedicat a Santiago Grisolía i la ciència.
Però no només als alumnes premiats, sinó també a les seues famílies i a la comunitat educativa. Com passa des de fa uns anys, la Sala de Plens del palau es queda menuda davant l’allau de joventut a punt de vacances, de respectables pares i mares, de professors de centres de tot arreu del territori, en el que es podria qualificar com la Festa de la Primavera del Consell Valencià de Cultura. De manera que ha calgut habilitar almenys tot el vestíbul i el jardí per a tantes persones com han vingut, i donar els premis en dues tandes, primer a les 12 els literaris i a partir de la una els de dibuix.
Ha obert l’acte la presidenta Dolors Pedrós amb unes breus paraules de benvinguda en què ha volgut reconéixer el treball d’alumnes i docents que fan possible els premis de cada any, i els ha animat, a tots i a totes, a perseverar en la tasca educativa i formativa. L’acompanyaven, en representació del CVC i en la llarga operació de lliurament dels premis, els consellers Marta Alonso, Irene Ballester i Vicente González Móstoles.
Jesús Huguet, secretari del Consell, ha llegit les actes dels jurats i els noms dels premiats que, un a un, disciplinadament i entre càlids aplaudiments, s’han acostat a la taula presidencial a replegar les distincions.
En esta XVII convocatòria es pretenia que els alumnes tractaren, amb la plena llibertat que ha d’atorgar l’expressió artística, la figura científica del professor Grisolía, president del CVC durant més de 25 anys, que ens va deixar no fa encara un any a la provecta edat de 99. I també que oferiren una visió pròpia d’una de les inquietuds principals del professor: com fer que la societat espanyola fera seua la cultura científica després de segles d’haver-la menyspreada i combatuda. Com s’intenta en cada convocatòria, a través d’un cas particular, donar peu a una visió més general i col·lectivament interessant.
Al final, és un dels poquíssims dies de l’any en què el CVC no presenta un aspecte greu i silenciós. Forcalló, hui al migdia i amb totes les portes obertes de bat a bat, semblava una aula gegantina i un pati d’escola sota els arbres, ple de veus adolescents i d’alegria de l’estiu que ve.