Un projecte a Itinerari Cultural del Consell d’Europa
S’ha presentat en la seu del CVC el projecte de candidatura de la ruta turística Camins dels Càtars com a Itinerari Cultural del Consell d’Europa. Des de l’any 87, esta institució europea patrocina les rutes que, en l’espai i el temps, i com a patrimoni de diversos països i cultures europeus, han contibuït a la cultura comuna.
El projecte de candidatura Camins dels Càtars
vol afegir-se a les 38 rutes certificades fins ara pel Consell d’Europa, una garantia d’excel·lència que inclouria activitats de cooperació, intercanvis educatius, turisme cultural, arquitectura, paisatge i gastronomia. I, sobretot, una invitació al viatge i a la comprensió d’Europa més enllà de fronteres polítiques i administratives.
La jornada, que ha comptat, entre altres, amb la presència de Michel Montaner, alcalde de Xirivella i diputat autonòmic, ha començat amb unes paraules de benvinguda del secretari del Consell Valencià de Cultura, Jesús Huguet.
Després de la visualització del clip Rere les petjades dels càtars, José Luis Soler, el coordinador del projecte i un dels grans divulgadors de les rutes culturals valencianes d’interior, ha donat els detalls de la candidatura. Entre altres qüestions, ha exposat que el Consell d’Europa vol projectes culturals amb una base tècnica que implica moltes persones i institucions i a més el projecte és producte de la cooperació turística entre València, Aragó, Catalunya i Occitània, per a fer aflorar la vida d’aquells “bons homes” que van perdre tot, fins i tot el seu nom.
Tot seguit, Jesús Huguet, secretari del CVC i especialista en el catarisme valencià, ha impartit la conferència Els càtars valencians. Ha explicat amb luxe de detalls les vicissituds dels seguidors d’esta forma de religiositat cristiana que van trobar l’últim refugi en les comarques valencianes més septentrionals.
Per acabar la jornada, Eduard Berga, el president del Centre d’Estudis Càtars de Barcelona, ha pronunciat una extensa conferència El catarisme al Maestrat en el registre de la Inquisició de Jacme Fournier, en què ha donat llum a l’actuació del futur Papa Benet XII com a interrogador de Guillem Bellibasta, potser l’últim dels perfectes càtars, que va recórrer des de Morella, on havia fugit, el Camí de la traïció fins a Trívia on el va condemnar a morir en la foguera l’octubre de 1321. El professor Berga assenyala que tot l’escrit sobre l’ensenyament càtar es basa en els documents sobre Bellibasta…es conserven tres llibres amb uns registres precisos, que contenen una informació que explica la vida de les persones interrogades i els ensenyaments dels càtars.
