Entre altres assumptes inclosos en l’ordre del dia d’esta primera sessió plenària de primavera del CVC es presentaven al debat dos informes de caràcter musical, més en concret sobre la tradició musical popular. Els dos s’han aprovat per majoria.
El primer, sobre la Gran Dansà de la Font de la Figuera, s’ha elaborat a partir d’una sol·licitud d’este ajuntament de la comarca de la Costera, que ja l’havia declarada Bé de Rellevància Local a l’estiu de 2022. Ara treballarà per aconseguir per a la Gran Dansà la declaració de Bé de Rellevància Cultural Immaterial, ja que l’informe del CVC és clar en este sentit i avala sense reserves la importància artística, social i cultural d’esta celebració.
La Gran Dansà es balla dos dies en la primera quinzena de setembre amb motiu de les festes de la Mare de Déu dels Xics, i pertany a la família de celebracions que de dalt a baix del territori valencià es coneixen amb l’antiga i simple denominació de danses de carrer.
L’informe del CVC explica la distinció entre dansa i ball. La dansa és un espectacle ritual i simbòlic, amb coreografia invariable, indumentària diferenciada i data fixa de celebració. Així, serien danses la Moma o la dels tornejants d’Algemesí. El ball, en canvi, és una activitat lliure en tots els sentits que només busca el divertiment dels balladors. Balls serien, per exemple, les jotes, el fandango, etc.
La dansa de carrer integra característiques de les dues formes anteriors, la dansa ritual i el ball de diversió. Esta és la de la Font de la Figuera. En ella participen totes les persones que la saben ballar, i tots els anys, des del segle XVIII, ho fan a la plaça Major entre cent i cent-vint parelles. L’informe del CVC desgrana tot el ritual, la música, la roba, les parelles de ball, els que l’ensenyen… Com diu el document, en la Gran Dansà es troben raons populars vinculades a la festa i a la vida del poble, a més d’històriques, que acrediten i poden avalar la distinció de BIC Immaterial.
El segon informe a debat, Entorn de la declaració de BIC Immaterial de la tradició musical popular valenciana materialitzada per les orquestres i rondalles de pols i pua, és un document preceptiu elaborat a sol·licitud de la Conselleria de Cultura sobre l’expedient del mateix títol.
Però el CVC es mostra contrari a esta declaració de BIC Immaterial. L’informe dona una explicació tècnica sobre les diferències entre l’orquestra de pols i pua i la rondalla de corda, i indica que les primeres aborden repertoris de música de tot arreu, des de melodies de tuna fins a boleros sud-americans, no solen incloure peces de música tradicional valenciana i estan fundades totes ben entrat el segle XX. En canvi, la rondalla de corda nasqué per acompanyar els balls, les danses i les cançons dels grups de música tradicional, amb repertoris d’un territori determinat, comarcal per exemple, i a les quals es deu la pervivència de músiques i formes de ball que, si no, haurien desaparegut.
El CVC indica que les rondalles de corda, a pesar que tenen un caràcter distanciador i folkloritzant, sí mereixen reconeixement i assistència perquè puguen posar en marxa plans de recuperació i restauració del patrimoni tradicional valencià, però que en les orquestres de pols i pua no es materialitza de cap manera la tradició musical valenciana, ni pel temps que existeixen ni pel repertori que cultiven, i que l’argument que planteja la Resolució de 6 de febrer de 2023 per a declarar BIC Immaterial estes orquestres no és acceptable, perquè els trasllada uns mèrits que són propis de la rondalla tradicional, i que no tenen tampoc cap altre valor rellevant per a concedir-los esta declaració.