Consell Valencià de Cultura, València, 26 d’abril de 2016. El Consell Valencià de Cultura ha imposat avui la seua Medalla a la prestigiosa oncòloga i investigadora Anna Lluch. L’acte ha tingut lloc en la Sala del Ple de la seu de la institució, plena de gom a gom per la gran assistència a l’homenatge retut a la científica, i ha comptat amb la presència dels màxims representants polítics valencians, encapçalats pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i el de les Corts, Enric Morera, i de representants d’institucions acadèmiques i mèdiques. També hi han assistit, entre altres, el portaveu del PSPVPSOE a les Corts Manuel Mata, el secretari autonòmic de Cultura Albert Girona, la secretària autonòmica de Sanitat Dolores Salas, un representant de la Diputació de València, responsables i facultatius de l’Hospital Clínic de València, de l’Institut d’Investigació Sanitària INCLIVA i representants de la Reial Acadèmia de Medicina de la Comunitat Valenciana, de la Universitat de València, del CEU San Pablo i de la Universidad Europea. Tal com ha proclament el secretari del Consell Valencià de Cultura, Jesús Huguet, en la lectura de l’acta de concessió: “La Dra. Lluch és fidel exponent d’un principi assumit pel Consell Valencià de Cultura com a eix de la seua missió. Anna Lluch, en les seues investigacions i aportacions en el camp de l’oncologia, se’ns manifesta com un referent internacional de la lluita contra el càncer de mama, amb la seua contribució per tal d’identificar i avaluar marcadors tumorals. Però l’arrelament a la identitat pròpia la du a unir ciència i cultura, com un tot indestriable, que propicia des de la solidaritat, la preocupació social o la inquietud formativa, un servici a la comunitat que formem les valencianes i els valencians”. El professor Santiago Grisolía, president del Consell Valencià de Cultura, ha presentat la Dra. Anna Lluch com un exemple de l’alt nivell d’excel·lència de la comunitat científica valenciana i ha recordat a les autoritats presents la necessitat d’honorar, en els pressuposts de la Generalitat per a l’any 2017, el compromís adquirit amb el Pacte per la Ciència firmat amb representants acadèmics i empresarials en novembre de l’any passat. Esta és la còpia completa del seu discurs: Señoras y señores Bienvenidos a la entrega de la Medalla del Consell Valencià de Cultura a la Doctora Anna Lluch Hernández. Es un honor recibirles en esta casa, que es la suya y de todos los valencianos. Permítanme dirigirles unas palabras. En noviembre del año pasado muchos de los presentes suscribimos un pacto por la ciencia. En ese pacto todos los firmantes nos comprometimos con una modernización de nuestro sistema productivo en la que el papel de la investigación científica tiene que ser decisivo. Pues bien, nuestros científicos están listos para cumplir su parte del pacto y este homenaje de hoy a la Doctora Anna Lluch pretende hacer visible esa realidad. La realidad de que tenemos científicos de primerísima fila. Y de primera fila tenemos a muchos más. Y tenemos un ejército de jóvenes promesas que no desea más que ponerse a trabajar. Finalmente, por suerte tenemos un gobierno que ha dado muestras de entender de qué va la economía del conocimiento. Lo que no tenemos, desde luego, son recursos suficientes. Pero habrá que sacarlos de donde sea, porque en ello nos va el futuro. Lo digo porque dentro de poco algunos de ustedes se pondrán a trabajar en los presupuestos de la Generalitat para el año que viene. Y esta institución que presido me ha mandado pedirles que, cuando se pongan con los presupuestos, se acuerden de nuestro pacto de noviembre. Y que, hasta donde sea posible, intenten cumplirlo y hacerlo cumplir. Y, por lo mismo, yo quisiera que en ese momento también se acordaran de este homenaje de todos nosotros a la Doctora Anna Lluch. Porque la Doctora Lluch es un ejemplo del altísimo nivel que puede alcanzar el trabajo de nuestros investigadores. Contar con una científica tan brillante como ella tiene que llenarnos de orgullo como valencianos. Pero también debe infundirnos a todos sentido de la responsabilidad. Si ella ha cumplido con creces, los demás quedamos obligados a hacer nuestra parte, a cumplir con nuestra parte del pacto. Por eso, cuando se presentó la propuesta de conceder a la Doctora Anna Lluch la Medalla del Consell Valencià de Cultura, el acuerdo a favor de los miembros de este Consell fue immediato y unánime. Lo consideramos un gesto obligado de reconocimiento a su brillante aportación al conocimiento científico en una especialidad tan importante para todos como es la oncología. Pero también lo consideramos desde el punto de vista de la oportunidad, considerando la capacidad de nuestra investigadora y de su trabajo para representar de manera ejemplar el nivel de la comunidad científica valenciana ante nuestra clase política, ante nuestra clase empresarial y ante el conjunto de nuestra sociedad. Por lo tanto, no me extenderé recordándeles el currículum de la Doctora Anna Lluch. Todos somos conscientes de lo merecido del homenaje que hoy le tributamos, y la respuesta de los presentes a la convocatoria de este acto lo demuestra de sobras. En este momento todos nos sentimos a su lado. Y en el futuro, recordando este momento, espero que todos nos sintamos al lado de nuestra comunidad científica, que la Doctora Anna Lluch representa de manera tan brillante, y con unos resultados tan positivos para la sociedad. Muchas gracias a todos por su atención. Y esta és la còpia de la intervenció de la Doctora Anna Lluch, en la qual ha recordat el caràcter col·lectiu de la investigació científica, ha demanat fer un esforç per reservar-hi recursos suficients i ha suggerit l’interés d’impulsar una bona llei de mecenatge, com a font complementària de finançament de la investigació: Bon dia. Molt Honorable President d ela Generalitat, Molt Excel·lent President de les Corts Valencianes, Molt Il·lustre President del Consell Valencià de Cultura, Excm. President de la Reial Acadèmia de Medicina, Il·lustríssim Director General de l’INCLIVA, dignes autoritats, amigues i amics. Vull en primer lloc agrair al Consell Valencià de Cultura la distinció que hui se’m fa, atorgant-me esta medalla que vol ser un reconeixement a una tasca científica, clínica i docent en el món de la medicina. En els temps actuals, qualsevol activitat investigadora mai és, ni podria ser, una tasca individual, sinó fruit d’una col·laboració estreta de gran equips interdisciplinars. És per això que vul compartir esta distinció amb els qui, amb el seu treball diari, fan possible els avanços de la ciència mèdica, la seua ràpida trasllació en els tractaments als pacient, així com a tots els qui participen, directament o indirectament, en la formació de les noves generacions de metges. I eixe treball compartit el fem, i volem continuar fent-lo, des d’una sanitat pública i des de la universitat pública, que les volem de la màxima qualitat, al servici de la ciutadania i sense cap tipus de discriminació per raons socials o econòmiques. Fruit d’eixe treball interdisciplinar, els avanços de la medicina en general, i més concretament en la investigació del càncer, han estat enormes i deuen continuar sent-ho. Ara més que mai és necessari que els recursos destinats a la investigació i a la formació acadèmica siguen suficients per a no aturar els grans avanços obtinguts fins a hui, perquè una societat que no potencie la investigació i la qualitat de la formació està condemnada al retrocés social i econòmic. No ignorem les especials dificultats econòmiques actuals, però mai poden ser motiu per a detraure els recursos necessaris per a la investigació. Cal plantejar-se que potser siga l’hora d’impulsar una bona llei de mecenatge que puga col·laborar, encara que de manera subsidiària, amb els recursos públics pertinents per a no aturar la necessària investigació en qualsevol camp, i de manera especial en el de la salut, per la seua enorme incidència social. La investigació i l’assistència mèdica busquen un futur millor, i este desafiament requerix sobretot d’un suport decidit, que ens acoste a l’excel·lència, millorant permanentment els resultats obtinguts en estos dos àmbits. I vulguera aprofitar el fet d’estar en el marc del Consell Valencià de Cultura per a fer èmfasi en la formació dels nous metges i metgesses. Crec que el metge del present, com també el del futur, ha de tindre una mirada escrutadora de l’entorn globalitzat en el que viu, per a conéixer les tendències que marquen el futur i avançar científicament, adequant l’exercici de la pràctica mèdica sense perdre en cap moment el respecte a la dignitat dels pacients. La formació de les noves generacions de metges ha d’incorporar en els seus programes la comprensió del pacient i la seua manera de reaccionar a la malaltia i al patiment. Igualment, ha de partir d’una profunda vocació de servici, amb una gran empatia amb els pacients. Ha de ser compassiu i solidari per a liderar un sistema sanitari veritablement al servici de la societat. Este ha de ser el nostre compromís com a investigadors i com a metges. La nostra societat així ho espera i s’ho mereix. I no podem ni devem defraudar-la.
