El Consell Valencià de Cultura ha représ hui l’activitat pública després de les festes de Nadal amb una interessantíssima taula redona sobre el futur de l’arqueologia a la CV. La Comissió de Llegat Històric de la institució ha reunit a les 12 del migdia quatre persones ben representatives dels sectors públic i privat, de l’acadèmic i del museístic; respectivament, Consuelo Matamoros, cap de secció de Patrimoni Cultural de la Generalitat, Gabriel Segura, president de l’Asociación de Empresas de Arqueología de la CV (ASEMARQ), José Luis Jiménez, catedràtic d’Arqueologia de la UV i Manuel Olcina, director del MARQ d’Alacant.
L’acte ha comptat amb la presència, entre altres, de la vice-rectora de la UV, Ester Alba, Agustín Díez, director del Departament de Prehistòria i Arqueologia de la UV, Carmen Aranegui, catedràtica emèrita de Prehistòria, María Jesús de Pedro, directora del Museu de Prehistòria de València o Josefa Pascual, cap del SIAM. Per descomptat, també de la presidenta del CVC, Dolors Pedrós, i d’altres membres de la institució.
Ha presentat la taula redona Vicente González Móstoles, president de la Comissió de Llegat Històric del CVC, que ha servit per a centrar les qüestions de la reunió. I l’ha moderada Marta Alonso, secretària de la mateixa comissió, que ha anant presentant els ponents i dirigint el debat.
José Luis Jiménez, pel sector acadèmic, ha recordat el canvi que va suposar per als arqueòlegs la irrupció del sector empresarial, (o arqueologia professional), i també el nou àmbit polític que van significar les comunitats autonòmiques. Això va crear més oportunitats, ha dit però també va crear problemes: la falta de capacitat de l’àmbit acadèmic per falta de mitjans, i la creació quasi des de zero de cada administració autonòmica, que potser van copiar certes estructures de l’administració estatal. José Luis Jiménez ha reivindicat el sentit de les línies d’acció plantejades pel Consell d’Europa l’any 1989 en l’àmbit arqueològic: entre altres, la finalització d’inventaris i inclusió de les dades arqueològiques en els plans urbanístics.
Quant a la Universitat, ha explicat la falta de dotació de noves places i dels plans antiquats dels estudis. En particular, ha criticat el pas arrere per a la professió que van comportar la Llei de Reforma Universitària de 1983 i el Pla Bolonya de 2009, que va reduir a la mínima expressió el pes de l’Arqueologia en el grau d’Història: el 10% en la Universitat d’Alacant, el 7.5 en la de València i el 2.7 en la de Castelló. Però també ha deixat una bona notícia: l’aprovació per part del Consell de Govern de la UV, fa uns dies, de la creació del grau d’Arqueologia per al curs 25-26.
Consuelo Matamoros, com a representant del sector públic, ha compartit amb els presents un power point, El futuro de la arqueologia en la Comunidad Valenciana, i ha indicat el desplegament legislatiu del sector, la gestió autonòmica, les inversions públiques, i la importància de l’harmonia entre els diversos sectors i administracions. Ha indicat que el sector públic és el responsable del 50% de la despesa en les actuacions arqueològiques i, en concret, la Conselleria de Cultura, del 100% dels procediments administratius.
La Sra. Matamoros ha parlat de la importància del Reglament de regulació de la actuacions arqueològiques a la CV, de 2017, en particular del Llibre de gestió, la Carta Arqueològica i la supervisió dels serveis municipals com a ferramentes de protecció, i de les obligacions de tutela, inspecció i col·laboració juntament amb els cossos de seguretat. Quant a reptes, ha advocat per la promoció de debat i del consens com a exemple de maduresa i per dues grans línies de futur: l’assumpció de la tecnologia i la millora de la gestió, amb la finalitat d’atendre demandes sectorials i de la ciutadania en general en la línia del Conveni de Faro de l’arqueologia reflexiva i crítica, dialogant, que permeta reorientar la inversió pública i augmentar les reserves arqueològiques.
Manuel Olcina, des del punt de vista de la gestió museística, també amb l’ajuda d’un power point, s’ha centrat en la labor d’estos centres i en el sentit museístic dels jaciments. En particular, ha explicat alguns dèficits al respecte en la Llei valenciana de Patrimoni, que atorga als museus unes funcions (moltes) i els reclama uns requisits (pocs). Per això s’ha mostrat partidari d’una nova llei en què la conservació, el material fonamental i prioritari, estiga millor recollida, ja que els objectes arqueològics als museus canvien de naturalesa i queden fora de context. Caldria canviar la idea de difusió, ha dit, a favor d’uns relats que reconeix que no són gens fàcils de fer.
A més, el Sr. Olcina ha informat de la distribució irregular en el territori dels museus arqueològics: n’hi ha 76 a la Comunitat Valenciana (15 a la província de Castelló, 30 a la de València i 31 a la d’Alacant), la majoria municipals i amb dificultats per a complir les seues funcions. Sobretot creats a partir dels anys 80. A banda dels grans museus, tenen dificultats de compliment de les funcions, molt àmplies, que els són atribuïdes, amb personal poc d’especialitzat i amb falta d’espais d’emmagatzematge. A més, ha remarcat la falta d’inversions per a la renovació dels discursos museològics i d’implementació tecnològica, que comporten desfasament: de manera que ha reivindicat una legislació més exigent, més detallada, i una ampliació de plantilles, amb l’objectiu de complir amb les especificitats del lloc. En este sentit ha parlat dels avantatges que poden proporcionar els grans museus, de cessió de peces als museus locals, perquè els obliga a la renovació i a la millora de les condicions de conservació.
Quant als jaciments, Manuel Olcina els ha reivindicat com a museus a l’aire lliure, amb grans oportunitats de recuperació d’espais més ampli, d’integració en rutes naturals d’enorme potencial econòmic: per exemple, rutes de jaciments ibèrics, o com a espais especialitzats de coneixement (La Fonteta de Guardamar o València la Vella).
Gabriel Segura, des del sector privat, ha marcat l’any 1998, amb la Llei de Patrimoni, l’inici legal del lliure exercici de l’arqueologia, un nínxol d’ocupació deslligat de la docència i la investigació pura, amb relacions obligades amb altres professions i que ha creat més ocupació en el sector que totes les administracions públiques juntes. Encara que ha explicat que es tracta d’una professió tutelada per l’administració pública d’acord amb la concepció pública del Patrimoni, ha indicat que s’ha avançat molt en els últims 25 anys. En el temps, a partir de l’Ordre de 2005 sobre continguts d’impacte ambiental, el conveni laboral d’Arqueologia de 2013 i la regulació de les activitats arqueològiques a la CV de 2017.
El Sr. Segura ha distribuït els papers: la Universitat com a espai de formació professional, l’administració autonòmica com a reguladora i àrbitre, i els museus. En este paisatge, els professionals privats són els grans generadors de la informació arqueològica, diversa i heterogènia. Des d’ASEMARQ ha volgut fer una crida a l’entesa, ja que considera que els uneixen vincles de tota classe amb els altres. Quant al futur del sector privat, ha plantejat una sèrie de reptes i reclamacions. Entre les quals el grau d’Arqueologia, que permetria un col·legi professional propi, l’actualització del conveni professional, la creació d’un epígraf d’activitat econòmica a nivell estatal, més recursos humans i econòmics en les administracions i els museus, el respecte a la propietat intel·lectual de memòries i informes tècnics, la lluita contra la precarietat laboral (a través de la Seguretat Social i l’Agència Tributària), i la convocatòria del Consell Assessor d’Arqueologia.
Han tancat la taula redona una sèrie de preguntes als ponents per part del públic assistent i unes paraules de la presidenta del CVC, Dolors Pedrós.
Vídeo en el canal del CVC en You Tube
