Política de cookies
Esta página web utiliza cookies propias y de terceros. Si continua navegando consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información aquí.

ACEPTAR

EL PALAU DE FORCALLÓ

Restaurat l’any 2000 per a ser la seu del Consell Valencià de Cultura, el Palau de Forcalló és una típica residència senyorial d’estil academicista, construïda en 1864 en un dels entorns històrics més característics de València. Es tracta d’un edifici exempt, de dues altures i planta poligonal ordenada “a la romana”, amb un espaiós vestíbul-corredor entre el portal del carrer i l’ampla porta diàfana sobre el jardí posterior. La façana s’ordena amb un eix central coincident amb el de la porta i finestres a banda i banda acabades en arcs escarsers. Un suau encoixinat contribueix al ritme del conjunt, remarcat pels dos tons de la pintura.

Una escala “a la catalana” amb barana de forja dóna accés al primer pis, en el qual hi ha la sala noble, decorada amb pintures del repertori neoclassicista: sobre un sòcol jaspiat, les parets s’ordenen en una sèrie de plafons rectangulars buits emmarcats per pilastres amb sanefes i motius geomètrics i florals i medallons centrals amb diverses al·legories.

El jardí ocupa el pati de darrere, tancat a la manera dels “hortus conclusus” de tradició clàssica mediterrània. Un safareig situat en la intersecció de dos passeigs empedrats divideix el conjunt en quatre quartons, alimentat per recs adossats a les tanques que rememoren els jardins interiors d’inspiració àrab; parterres emmarcats per bardisses, arbres ornamentals d’ombra -casuarines, moreres, tarongers-, pèrgoles laterals i testos amb llorers, tarongers nans i altres, formen un conjunt fresc i plàcid, propi dels jardins valencians d’altres temps.

La seu del Consell Valencià de Cultura es troba en el barri del Carme, antic raval intramurs de traçat típicament morisc que forma part de la Ciutat Vella: un laberint de carrers estrets i tortuosos ple d’edificis d’interés històric.

 

El CVC (PDF)

El Palau de Forcalló (PDF)