Política de cookies
Esta página web utiliza cookies propias y de terceros. Si continua navegando consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información aquí.

ACEPTAR

HISTÒRIA

El Consell Valencià de Cultura va començar a funcionar el novembre de 1985, tres anys i quatre mesos després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia (juliol de 1982). La llei de creació del CVC no ha canviat fins a hui, però el Reglament d’Organització i Funcionament sí que s’ha adaptat al pas del temps i de les circumstàncies; n’hi ha hagut quatre fins ara (1986, 1990, 1993 i 1996).

Els primer anys el Consell no va tindre una seu fixa. D’acord amb la llei calia que es reunira a la capital, i així ho va fer en locals de la Conselleria de Cultura, al Palau de la Generalitat, a l’Arxiu de la Generalitat de l’avinguda de Campanar i fins i tot a l’Hotel Astoria (al Saló Vilaragut). Fins que a l’estiu de 1997 va passar amb caràcter permanent al Palau de Forcalló, al carrer Museu de Ciutat Vella, on es fa el dia a dia. I l’han presidit tres persones de prestigi intel·lectual i científic: l’escriptor Juan Gil-Albert (1986-1994), el crític d’art Vicente Aguilera Cerni (1994-1996) i el científic Santiago Grisolía des del 96 fins a hui.

Vist en perspectiva, són dates, dades, xifres, anècdotes. És més important recordar el sentit de la creació del CVC. Des de la mort del general Franco (1975), l’aprovació de la Constitució Espanyola (1978) i de l’Estatut d’Autonomia (1982), la societat valenciana vivia una lluita cultural, cultural en el sentit ampli del terme, d’arrels molt profundes. Les diverses opcions culturals dels valencians i l’adscripció de les forces polítiques més representatives a unes o a altres feien difícil trobar vies d’acord i solucions per a moltes qüestions urgents relatives a la ciència, la cultura, el patrimoni, el medi natural, les llengües, el territori i moltes altres.

La creació del Consell Valencià de Cultura va ser una de les diverses decisions que es van prendre per a fer viables acords en l’àmbit cultural: reunir al voltant d’una taula, periòdicament, sistemàticament, totes les opcions de partida, representades per 21 persones respectades de moltes i diverses procedències. Es tractava d’arribar a punts en comú a través del diàleg, a uns mínims de consens, per a donar eixida a tots aquells assumptes que necessitaven solucions.

Amb els anys, el CVC va anar canviant a mesura que ho feia la societat. Més dones, més diversitat, més joventut, més àmbits d’actuació. I més treball i més repercussió social. Es pot veure en els treballs i els documents que han sorgit de la institució (d’accés públic en esta web), i en l’atenció diària als requeriments d’institucions, entitats i associacions de tota mena d’arreu del territori. Però es manté sempre, i per damunt de tot, la intenció forjada l’any 1985, fer viables acords en l’àmbit cultural. Per això el CVC és un espai institucional respectat i necessari encara.

Memòries