Firmen la Declaració de València sobre els neurodrets.
Fa unes setmanes, en un gran acte públic, el Consell Valencià de Cultura presentava la ja coneguda com a Declaració de València. Amb la presència de diversos col·lectius de científics, entre els quals Rafael Yuste, un dels creadors de BRAIN Foundation i de NeuroRights Foundation, institucions, universitats, el Ministeri de Ciència i Innovació encapçalat per la ministra Diana Morant i, per descomptat, la Generalitat, amb el president Ximo Puig al capdavant, s’impulsava la iniciativa del CVC d’incorporar els neurodrets en la Declaració Internacional dels Drets Humans.
La Declaració de València va començar a ser firmada des del primer moment per científics, centres d’investigació, universitats i institucions ciutadanes. I hui ha vingut a fer-ho al Palau de Forcalló el Col·legi d’Advocats de València. El seu degà, José Soriano, acompanyat dels membres de la Junta Directiva Salvador Silvestre i Yolanda Sánchez, a més d’Eduard Chaveli, han estat rebuts per la presidenta del CVC, Dolors Pedrós, el secretari de la institució, Jesús Huguet, i les conselleres Ana Noguera i Pepa Frau, membres de la Comissió Jurídica de la institució de la qual va sorgir la iniciativa.
A la porta del Palau de Forcalló Dolors Pedrós ha donat la benvinguda als directius del Col·legi d’Advocats. Han parlat uns moments en el jardinet de Forcalló i, tot seguit, el degà José Soriano ha firmat la Declaració de València en nom del Col·legi. De seguida ho ha tornat a fer en el Llibre d’Honor de la institució.
El Consell Valencià de Cultura considera de summa importància que el Col·legi d’Advocats assumisca la Declaració, perquè tan importants com són les consideracions ètiques i científiques en aquesta qüestió, ho són les jurídiques i legals. Es tracta que en la Carta Internacional dels Drets Humans, de la qual es compleix enguany el 75 aniversari, siguen inclosos els drets següents: a la privacitat mental, a la identitat personal, al lliure albir, a l’accés just a l’augmentació mental i a la protecció contra el biaix.
La Declaració de València insisteix que les innovacions neurocientífiques són un bé públic i han de ser considerades d’interés general, i que davant els usos comercials i privatitzadors que poden contribuir a acréixer la desigualtat entre les persones, aquests cinc principis s’haurien d’incloure en la Carta dels Drets Humans, en un marc legal general que hauria d’ajudar a l’ús de les neurotecnologies des dels principis de justícia, igualtat d’accés i drets personals i de privacitat.
