Les històriques Concepción Aleixandre i Elia Garci-Lara Català i les contemporànies Pilar Mateo, Susana Aucejo, Blanca Calderón i Ana Rodes són recordades en el context del Dia de la Inventora.
El Consell Valencià de Cultura (CVC) ha volgut reivindicar, en el context del Dia de la Inventora, sis dones valencianes de diferents èpoques amb importants contribucions en el camp de la investigació i les patents. En alguns casos, en contextos històrics molt complicats: cal recordar que fins a l’any 1923, les inventores a l’Estat espanyol estaven relegades a l’àmbit domèstic i havien de demanar als marits o uns altres familiars que registraren per elles les patents. Circumstàncies que fan molt complicat saber exactament quantes de les patents registrades són fruit de la inventiva de les dones.
D’una altra banda, que les dones pogueren registrar les seues patents tampoc no significa que s’esborraren els obstacles i les dificultats. A pesar del masclisme imperant en el món empresarial i industrial de les dècades dels 80 i 90 del segle passat, les inventores valencianes van fer una contribució clau en la creació i consolidació de la xarxa d’instituts tecnològics de l’IMPIVA, actualment el parc tecnològic REDIT. Un paper essencial per tant per avançar en el desenvolupament tecnològic i empresarial i en la consolidació de l’I+D valencià.
Així les coses, este 9 de novembre, Dia de la Inventora, el CVC vol recordar i homenatjar públicament la tasca de sis dones valencianes, dues investigadores històriques, Concepción Aleixandre i Elia Garcia-Lara Català i quatre més de contemporànies, Pilar Mateo, Blanca Calderón, Ana Rodes i Susana Aucejo.
CONCEPCIÓN ALEIXANDRE BALLESTER (València, 1862-1952), una de les primeres dones a Espanya en obtindre la llicenciatura de Medicina, va ser una doctora en ginecologia pionera i una gran divulgadora. Una dona que, a més del seu treball per a difondre la necessitat d’una millor higiene femenina que redundava en la salut de les dones i dels seus fills i filles, va idear un dispositiu amb dos pesaris mecànics en forma d’anell amb la flexibilitat suficient per adaptar-se a les parets vaginals. Una funció assimilable a la de les boles xineses que contribueixen a enfortir el sòl pèlvic. Un dispositiu revolucionari tractant-se de l’època que li va tocar viure a esta metgessa i investigadora.
La valenciana ELIA GARCÍA-LARA CATALÁ, per la seua banda, figura en tots els llistats de dones inventores per haver patentat el 1890 una enginyosa patent, un pioner llavador mecànic amb nombroses funcions que costa de creure que s’inventara en època tan primerenca. El dispositiu de García-Lara, de qui no es coneixen moltes dades biogràfiques, fruit de la invisibilització femenina, completava mecànicament tots els cicles de llavat incloent la classificació, l’escorregut, l’assecat, el planxat i el plegat de la roba.
De l’època contemporània, PILAR MATEO HERRERO (València, 1959). Doctora en Ciències Químiques i doctora honoris causa per la Universitat Anáhuac, a Mèxic. La vinculació a Amèrica Llatina té a veure amb el seu treball, en concret la recerca de solucions per a malalties patides per les comunitats indígenes que es va traduir en la patent de tecnologies amb polímers micro-encapsulats i pintures que aconseguien controlar la malaltia de Chagas, una afecció molt estesa que afecta 25 milions de persones.
De SUSANA AUCEJO, doctora en Ciències Químiques per la Universitat de València, cal destacar que pertany a la generació de dones investigadores esmentada adés que es varen incorporar a la xarxa d’instituts tecnològics. La seua tasca durant dues dècades ha estat centrada en el desenvolupament de nous materials per a la indústria alimentària per a reduir l’enorme impacte ambiental que provoquen els seus residus. Un treball que ha generat una cinquantena de patents internacionals concedides a Europa, els Estats Units, el Japó o la Xina.
BLANCA CALDERÓN, enginyera química de la Universitat d’Alacant, ha estat distingida enguany amb el premi a la “Millor Patent d’Inventora Jove” que premia la tasca d’inventores menors de quaranta anys per part de l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM). El reconeixement és fruit d’una tesi doctoral que es va traduir en la patent “Nanopartícules per a la descontaminació ambiental a partir de residus agrícoles”. Un mètode revolucionari i de baix cost a partir d’un residu generat per la producció d’oli d’oliva, la morca.
Finalment, una altra investigadora molt jove, ANA RODES (Alcoi, 1991), enginyera industrial i directora de projectes I+D en el centre tecnològic tèxtil AITEX que, l’any 2021, va saltar a les planes dels diaris gràcies un projecte que aconseguia integrar cèl·lules fotovoltaiques en teixits per aprofitar al màxim l’energia solar. Un concepte que, a la pràctica, es va traduir en un tendal capaç de generar energia de manera sostenible, amb dissenys adaptats a diversos entorns i condicions climàtiques.