València (27-02-2008).- “Durant l’any passat, han sigut molt poques les iniciatives que han recordat el 70 aniversari de la capitalitat de València com a seu del Govern d’Espanya. Per això, el Consell Valencià de Cultura no volia contribuir a oblidar esta efemèride, de la qual ens hem de sentir molt orgullosos per la seua transcendència en la història moderna de la ciutat”. Amb estes paraules ha començat el president del Consell Valencià de Cultura (CVC), Santiago Grisolia, l’acte de presentació del llibre col·lectiu “València, capital cultural de la República (1936-1937), que ha editat la institució consultiva.
A continuació, ha intervingut el secretari del CVC, Jesús Huguet, qui ha afirmat “València, capital cultural de la República es la més completa aproximació a la vida cultural i social de la ciutat d’aquells anys, a més de remarcar la importància política de València com capital de l’Estat”.
Per la seua banda, l’editor de la publicació, el professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Manuel Aznar, ha destacat el paper de la cultura en l’època de la República a València i ha agraït a l’òrgan la col•laboració prestada en el projecte. “Este llibre pretén donar a conèixer al lector la transformació de la ciutat durant la República, quan la cultura era una arma més i estava vinculada a un nou humanisme socialista, a partir del desenvolupament d’una societat relacionada amb la lluita d’alliberament de les classes populars”.
L’obra documental i de divulgació, en la qual han col•laborat més de trenta autors, analitza la memòria històrica d’aquella època des dels distints àmbits de la cultura, com l’arquitectura, l’urbanisme, les belles arts, la pintura, els mitjans de comunicació, la fotografia, la sanitat, el teatre, el cine i l’educació, entre altres manifestacions culturals com la política i les falles.
A l’acte han assistit el president del Col•legi Territorial d’Arquitectes de València, Francisco Taberner, el professor d’Història de l’Art de la Universitat de València, Daniel Benito Goerlich, l’historiador Edelmir Galdón, el periodista Francisco Agramunt, Félix Marco, el fill de Marco Miranda, alcalde republicà de València, el professor de la Universitat de València, Albert Girona, el professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, Gil-Manuel Hernàndez, així com estudiosos del període com Amparo Ranch i Pepe Micó.