LES PLATAFORMES DIGITALS TENEN EL PODER. Taula redona en el Consell Valencià de Cultura sobre la literatura en valencià i la digitatalització

Consell Valencià de Cultura, València, 9 de febrer 2015. La Comissió de Promoció
Cultural del Consell Valencià de Cultura ha convocat hui en la seu de la institució una
taula redona sobre les perspectives del sector editorial en el context de les noves
tecnologies digitals d’informació i comunicació, amb la participació de diversos
especialistes: Javier Díaz de Olarte, de CEDRO (Centro Español de Derechos
Reprográficos), Salvador Vives (Editorial Tirant lo Blanch), Ignacio Larraz, de la
Llibreria Cresol de València i vicepresident del Gremi de Llibrers de València, i Manel
J. M. Romero, secretari tècnic de l’Associació d’Editors del País Valencià.
En les seues paraules de benvinguda, el president del Consell Valencià de Cultura,
professor Santiago Grisolía ha dit que la literatura en valencià és “un tema nuclear per a
la nostra institució, un element estructural i estructurant de la cultura valenciana, la falta
del qual significaria el fracàs de tot l’edifici. És natural que el Consell Valencià de
Cultura, precisament, s’ocupe d’estudiar la situació de la literatura en este temps crític”,
i ha afegit que els llibres, impresos o digitals, són només una part de la literatura, ja que
hem de tindre en compte també la literatura “oral” moderna: cançons, teatre, cinema i
televisió, etc.
En les seues intervencions, els participants en la taula redona han denunciat la falta de
protecció eficaç davant de la pirateria, tant pel que fa a la legislació i als procediments
administratius de repressió, com a la falta d’una moral social que reconega la necessitat
de respectar la propietat intel·lectual. També s’ha destacat l’escassa penetració, per ara,
del llibre digital (un 4% estimat, si bé no es compta amb xifres fiables), i sobretot de la
seua comercialització, ja que el nombre de llibres digitals llegits és molt superior al dels
comprats, per causa de la pirateria i per la gran presència de llibres clàssics de
distribució gratuïta. Es tracta d’un mercat globalitzat en el qual, segons pareix, a la
llarga només podran sobreviure les grans plataformes, com Amazon (que pot assumir
pèrdues en esta primera etapa de creació del mercat). L’altre sector que veu amenaçada
la seua supervivència per la “revolució digital” són les llibreries, que hauran de
reconvertir-se posant en valor els seus servicis específics (assessorament, llocs
d’encontre de lectors, etc.). “Els llibrers s’han de transformar en agents culturals”
(Ignacio Larraz). Quant a les diverses fórmules de distribució examinades, alguns dels
participants han destacat l’interés de la iniciativa eBiblio
(http://comunitatvalenciana.ebiblio.es), de préstec de llibres digitals per part de les
bibliteques públiques. Finalment, Manel Romero ha anunciat la pròxima presentació als
diversos partits polítics, perquè la incorporen als seus programes electorals, d’un
document de propostes de la recentment creada Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL,
http://www.llibresvalencians.com).