Twitter
Youtube
Homenatge al cineasta al Consell Valencià de Cultura.
Presidit per Santiago Grisolía, que ha pronunciat unes paraules de benvinguda, i en companyia de Rosana Pastor, comissària de l’Any Berlanga, Vicente Muñoz Puelles, escriptor, autor de Berlanguiana i amic del realitzador, José Luis García Berlanga, productor i un dels seus quatre fills, i Jordi García Candau, periodista, amic i marmessor de l’artista, el Consell Valencià de Cultura ha pogut per fi celebrar este acte, posposat per la situació sanitària, amb l’objectiu de presentar Berlanguiana, editat pel CVC, i, de pas, oferir als assistents notícies i records del gran realitzador de cine. Tots ells tenen en comú estar, o haver estat, membres del Consell Valencià de Cultura.
Rosana Pastor que ha presentat l’acte i ha anat donant pas als convidats, ha remarcat la importància de l’autor i dels objectius en este sentit de l’Any Berlanga.
Vicente Muñoz Puelles ha exposat les vicissituds per les quals ha passat la publicació i el coneixement general de Berlanguiana. Ha explicat que la seua intenció a l’hora d’escriure el llibre era que fóra inequívocament berlanguià i literari, i que poguera sobreviure, per la seua qualitat, a l’Any commemoratiu. La seua relació amb Luis García Berlanga li ve de la infància a través de Ricardo Muñoz Suay, familiar seu i que solia col·laborar amb el realitzador. A partir d’ací, Vicente Muñoz Puelles ha anat desgranant una part del contingut del llibre, que és un recorregut vital a través de la relació amb el cine, l’erotisme i la literatura, en companyia del realitzador i dels seus amics i col·laboradors.
També ha indicat la inserció de Luis García Berlanga en el gran cine europeu de les dècades del cinquanta i seixanta, més enllà dels aspectes reconeixibles d’un tipus de mediterraneïtat i, en concret, de la valencianitat d’origen.
Jordi García Candau, marmessor del llegat del cineasta, ha parlat de nostàlgia en un primer moment en recordar els anys de convivència en el Consell Valencià de Cultura i en els viatges d’anada i tornada a Madrid. L’ha qualificat de l’intel·lectual valencià més important dels últims setanta anys, i ha explicat que Fernando Fernán Gómez marcava, en Esa pareja feliz, el gran canvi del cine espanyol respecte al de les dècades anteriors. García Candau ha exposat que va ser Berlanga l’introductor del sainet en el cine i, més encara, el responsable de la reconversió del sainet en un gènere dramàtic.
Per a ell, va ser un cronista del seu temps, descriptor de la idiosincràsia del país per mitjà de la crítica social i l’humor negre. Ha parlat de la Penya Tirant lo Blanc que compartien a la ciutat de València, i s’ha estés en un ric anecdotari sobre la censura i, en concret, sobre l’enginy dels censors, però també d’alguns i algunes protagonistes de les seues pel·lícules, en particular de París-Tombuctú, de la qual va ser el productor i que, en opinió del mateix Berlanga, és la seua millor obra. L’ha descrit com un home de conviccions fortes, també en la defensa de la indústria audiovisual espanyola i en el compromís amb la cultura. Com a exemple ha citat la labor com a president de la Filmoteca Española i en l’Academia de Bellas Artes, i el compromís amb la cultura valenciana, de la qual era bon coneixedor. Però ha recordat que el seu compromís polític no va passar pel la pertinença a cap grup, ni a València ni a Madrid: un intel·lectual molt independent i molt valencià, ha resumit.
Seguint este fil, José Luis García Berlanga, productor, fundador de La Salamandra, ha parlat de son pare com a senyor lliure, tal com el va definir Jose Luis Sampedro. Com a molt, ha recordat, va ser fundador del Partido Anarquista Burgués Independiente, amb Fernando Fernán Gómez d’afiliat únic. Va ser, ha continuat, profeta en la seua terra, un mèrit en un país habitualment caïnita. L’ha descrit com a cabut, punyeter, tenaç i contradictori convençut, i capaç d’estimar tots els seus personatges, com ara en Plácido o El verdugo, amb un humor dins del drama, social però no partidari. Ha acabat recordant que entre les passions de son pare estaven el València CF i el ciclisme: el primer el va fer perdre’s la boda d’un fill (la d’ell), i en la carrera per veure una etapa reina del Tour es va trencar el maluc. Per a José Luis García Berlanga, és un privilegi dir-se Berlanga, sempre que treballes bé.
Rosana Pastor, al final, ha tingut un record pel pintor Álex Alemany, a través de María Hernández, la seua viuda i present en la celebració. Álex Alemany va ser l’autor de la pintura de Luis García Berlanga que ha presidit l’acte, propietat de Ricardo Bellveser, exvicepresident del CVC, i que ha donat a la institució.
La gravació de l’acte està disponible en el canal de YouTube del CVC en link: https://www.youtube.com/watch?v=TpEyF7B3iiI
