Entre els assumptes inclosos en la sessió plenària de hui han destacat dos documents.
El primer, l’informe titulat Sobre los neuroderechos en la Declaración Internacional de Derechos Humanos, tracta la relació entre la neurociència i la neurotecnologia. Aquesta última resulta de l’esforç interdisciplinari i integrador d’àrees com ara la IA, la nanotecnologia, la bioinformàtica i la mateixa neurociència. El document descriu la connexió directa entre cervells humans i ordinadors, que es fa a través d’interfícies cervell-ordinador (BIC) que prometen uns avanços de gran importància en el tractament de lesions i patologies físiques i mentals.
Però, a partir d’això, el CVC considera imprescindible abordar la dimensió ètica i jurídica que certifique la protecció dels drets de totes les persones, per tal que els avanços que s’arriben a obtindre ho siguen en benefici de tota la humanitat. Des de fa un temps, esta preocupació ha impulsat una part de la comunitat neurocientífica internacional a defensar la inclusió de cinc neurodrets en la Carta Internacional de Drets Humans. El Consell Valencià de Cultura hi dona suport des de hui, i en les Conclusions, per exemple, manifesta que las innovaciones neurocientíficas son un bien público y deben ser consideradas como interés general, i que Por ello, y ante los riesgos de usos comerciales y privatizadores que contribuyan a acrecentar la desigualdad entre los seres humanos, así como a la mala utilización de los neurodatos que dañen la identidad personal, apoyamos los cinco principios como neuroderechos a influir en la Declaración Internacional de Derechos Humanos. L’informe s’ha aprovat per unanimitat.
El segon document, també aprovat per unanimitat, titulat La situació dels immigrants i dels refugiats, és un estudi extens sobre la immigració i les persones demandants de protecció, que posa en relleu la situació d’estes persones en relació amb els drets humans i els drets fonamentals.
S’hi analitzen factors com les causes de la mobilitat, les rutes migratòries, les tendències dels fluxos migratoris a Espanya, la complexitat dels fluxos mixtos i les disfuncions entre la teoria i la pràctica en la protecció internacional: des de la correcta identificació dels immigrants, el sistema Schengen, la llei d’Estrangeria i els àmbits d’actuació de les administracions autonòmica i municipal. Per acabar, en l’informe es despleguen diverses apreciacions sobre el dret d’asil, el paper corrector del Tribuna Europeu de Drets Humans sobre actuacions discutibles dels estats membres de la UE en estes qüestions, i la posició de ciutats com València davant del fenomen.
En l’últim apartat de l’informe, el de Consideracions, el CVC s’expressa, entre altres punts, a favor de l’aplicació adequada i coordinada de la llei d’Estrangeria per a permetre la integració mitjançant un estatut jurídic garantista de la convivència intercultural bidireccional, i crida l’atenció sobre la situació alarmant al Mediterrani i a les ciutats de Ceuta i Melilla, els centres d’acollida sense garantia de les condicions necessàries, la dilatació en el temps, les qüestions de gènere i els menors no acompanyats (MENA).