El professor Vicente García Ros acaba de publicar en la sèrie Minor del Consell Valencià de Cultura el llibre titulat El Real Convento de San Francisco de Valencia. Hoy Plaça de l’Ajuntament. L’acte de presentació s’ha fet hui al migdia a la seu de la institució. En la taula presidencial, l’autor, el regidor d’Acció Cultural i Patrimoni de l’Ajuntament de València, José Luis Moreno, i la presidenta del CVC, Dolors Pedrós.
En les paraules de benvinguda, Dolors Pedrós ha recordat que el solar que va deixar la destrucció del convent i dels seus jardins, ara fa vora un segle i mig, no ha aconseguit convertir-se en un espai simbòlic, urbanístic ni patrimonial a l’altura de la joia gòtica perduda, i ha demanat l’esforç i l’altura de mires de tots per a convertir el que hui és la Plaça de l’Ajuntament en el punt referencial i de qualitat que la capital valenciana demanda.
José Luis Moreno, tot seguit, ha elogiat la qualitat de la monografia, i ha considerat que ajuda a recuperar la memòria de la ciutat i a no tornar a cometre equivocacions tan grans com la que va significar la destrucció del convent.
Vicente García Ros, que és doctor arquitecte, professor de la UPV i especialista en arquitectura franciscana, ha explicat el contingut d’una monografia elaborada durant onze anys. S’ha detingut en especial en l’excel·lent fàbrica gòtica de l’església i la sala capitular i en els grans arquitectes que en el transcurs de la història van intervindre en el recinte, com Valdomar (s. XV) o Pérez Castiel (s. XVIII). També ha recordat que va ser fundació de la Corona, seu de Corts i residència, entre altres, de Francesc Eiximenis.
García Ros ha exposat la dificultat de reconstruir la història de 653 anys de l’edifici, que només li ha resultat completament possible gràcies a fonts de l’orde franciscà. Sobretot, per a reconstruir-ne la morfologia, perquè la cartografia valenciana sobre un recinte tan complex era insuficient i contradictòria. La solució li la van donar els plànols de Gustavo Valdés de 1876 i, sobretot, els d’Ulloa i Navarro de 1847.
També la dificultat de sobreposar-lo en la plaça actual. Cosa que ha pogut aconseguir amb èxit gràcies al georadar en possessió del servei d’Arquitectura municipal, que coincidia perfectament amb els plànols d’Ulloa i Navarro. Per això, García Ros ha situat en cada punt de la plaça actual els llocs exactes on estaven l’església, les cuines, els claustres i les cel·les, en una de les quals va viure Eiximenis.
També han parlat Vicente González Móstoles i José María Lozano, arquitectes i membres del CVC. González Móstoles ha exposat l’interés de l’evolució tipològica de l’església, la primera de nau única, pròpia de la conquista del segle XIII, la gòtica de final del XV en el moment de la construcció de la nova muralla de la ciutat, i la barroca de Pérez Castiel.
José María Lozano, que ha qualificat el llibre de treball valuós i d’actualitat, ha recordat que la primitiva Estació del Nord de València ocupava els horts del convent. Quant al concurs convocat per a donar una solució final a l’espai de la Plaça de l’Ajuntament, Lozano s’ha mostrat optimista; amb el mateix optimisme, ha afegit, que degueren sentir els anteriors arquitectes que s’hi van ocupar en les diverses reformes dutes a terme des de la destrucció del convent de Sant Francesc.
Després d’algunes preguntes del públic assistent, Dolors Pedrós ha tancat l’acte.
