Convidat pel l’Ajuntament de Villena, el Consell Valencià de Cultura ha celebrat a la capital de l’Alt Vinalopó la sessió plenària d’octubre.
L’alcalde de la ciutat, Fulgencio Cerdán, i la regidora de Cultura, María Server, han rebut els membres de la institució, encapçalats per la presidenta Dolors Pedrós, a les dependències de la Policia Local, on s’ha dut a terme el Ple ordinari a partir de les 11 del matí.
Entre els assumptes inclosos en l’ordre del dia destacaven dos informes: el primer, sobre la possible consideració com a BIC del conjunt format per la torre del Mestre de l’Orde de Montesa i el convent de Sant Doménec de Sant Mateu. Es tracta d’un document sol·licitat pel mateix ajuntament, en què es descriu amb abundant informació gràfica l’estat del conjunt i la proposta d’intervenció per a convertir-lo en un espai social i cultural que ressaltaria el valor d’estos béns patrimonials en l’espai urbà de la vila. En la Conclusió única, el CVC proposa que el conjunt siga declarat Bé d’Interés Cultural en la categoria de Lloc Històric o de Zona Arqueològica.
El segon, sobre l’actual Llei Valenciana del Mecenatge, torna a una qüestió en la qual el CVC ha insistit els últims anys, almenys des del 2012. En l’informe presentat hui a la consideració del plenari s’analitzen els resultats fins ara de la llei valenciana de 2019. Parteix de la base que l’actual és una bona llei, tant en la definició com en el desplegament fet pel Reglament posterior, però indica que el problema està en l’aplicació, que es deriva sobretot de la falta de coneixement de la seua existència per part dels potencials destinataris (els beneficiaris del mecenatge i els possibles mecenes). En l’apartat de Conclusions i recomanacions, l’informe, a més de recalcar això, proposa alguna modificació del text legal, entre altres l’ampliació dels sectors objecte del mecenatge i l’entrada del sector empresarial, ara exclòs de la llei vigent.
En acabar el Ple ordinari, la institució s’ha traslladat al teatre Chapí, una joia arquitectònica que està a punt de complir cent anys, i 25 des que es va restaurar. El CVC ha fet allí el Ple extraordinari, obert a la corporació municipal, a les associacions culturals i als veïns de la ciutat. L’alcalde Fulgencio Cerdán, a més d’agrair la presència del Consell, ha descrit la forta presència de la cultura, tots i cada un dels dies de l’any, en la capital de l’Alt Vinalopó, fins al punt d’haver-se convertit en la capital cultural de la província i aspirar a ser, igualment, Capital Cultural europea. A més, Fulgencio Cerdán ha demanat un esforç en doble sentit, sud-nord i nord-sud, entre Villena i València, per aconseguir el reconeixement real del profund sentit d’identitat valenciana que Villena sent. I ha recordat la importància que la cultura tindrà en els actes de commemoració del 500 aniversari de constitució de Villena com a ciutat, que començaran en 2025.
Per la seua banda, Dolors Pedrós ha parlat de la gran oportunitat que significa la “frontera” històrica de Villena, convertida ara en una cruïlla cultural, en un nexe entre dos mons conformats per la història; una ciutat, ha dit, amb un patrimoni impagable i nucli d’atracció de les comarques veïnes, plena de dinamisme comercial i bolcada en la cultura.
L’acte oficial s’ha tancat amb la firma de Dolors Pedrós en el Llibre d’Honor de l’ajuntament després d’haver rebut la Insígnia de Plata de la ciutat. Després, el Consell Valencià de Cultura ha tingut temps de visitar l’Electro-Harinera, una de les millors mostres de l’arquitectura industrial valenciana, que ja s’ha convertit en un punt de referència social i cultural no solament de l’Alt Vinalopó, sinó de tota la Comunitat Valenciana, com a Museu de Villena, el MUVI.
Els dos informes aprovats estaran a disposició pública en la web del CVC.
