Lluís Miquel Campos, “Lluís Miquel”, ens ha deixat després d’una llarga malaltia. Tenia vora 80 anys. No per esperada, la seua mort no ens deixa de produir una forta impressió. En primer lloc, perquè és difícil imaginar com hauria pogut ser la cultura popular valenciana sense ell, sense les seues iniciatives. Per descomptat, sense la seua veu. Però també perquè fa poc el Consell Valencià de Cultura va voler reconéixer la seua influència cultural amb la concessió de la Medalla de la institució en el mes de setembre de 2021. Li la va lliurar Santiago Grisolía, que ens va deixar uns mesos després.
Lluís Miquel van formar part de la Nova Cançó, va fer versions al valencià de la música francesa i italiana dels anys 60 i 70, amb els seus 4Z van actuar en un o altre moment en totes les ciutats i pobles valencians., i amb l’orquestra Patxinguer Z van ser unes quantes les generacions de valencians que tenen les seues cançons, i la seua veu tan diferent de totes, en el record.
A banda, i no com a activitat menor, va fer d’empresari de programes de televisió, de grups musicals i de doblatge per al cinema i la televisió des dels estudis Tabalet, muntats en una alqueria d’Alboraia. Des del sector privat, la prodríem considerar quasi com una institució, i una raresa el el sector cultural en les dècades dels 80 i els 90.
El Consell Valencià de Cultura és conscient del buit que Lluís Miquel deixa en la cultura popular valenciana i lamenta profundament la seua mort.