(1.04.2008).- El president del Consell Valencià de Cultura, Santiago Grisolía, ha presentat este matí al Palau de Forcalló les noves publicacions de la sèrie Minor, dedicades a l’obra i vida de tres metges valencians, que van patir la persecució política durant el franquisme.
L’acte ha començat amb la intervenció de Santiago Grisolía, qui ha afirmat “des de fa un temps, la nostra institució contribueix a recuperar el record dels investigadors valencians amb uns objectius clars: reparar un oblit injust; divulgar l’existència de la tradició científica valenciana, en general desconeguda, sense oblidar que forma part del nostre llegat cultural; i també per a aconseguir que estes vides arriben als jovens, ja que són la classe de lectura que pot contribuir a despertar futures vocacions”.
El president de l’òrgan ha continuat el seu discurs recordant la “professionalitat” i “amabilitat” de Luis Urtubey, qui per a Grisolía el motiu de la seua depuració fou l’haver sigut degà de la Facultat de Medicina durant la guerra. Posteriorment, ha afirmat “si alguna cosa no se li pot discutir a la Segona República és l’enorme esforç que dedicà a l’educació, la cultura i la ciència”.
Luis Urtubey: un maestro olvidado és un treball al voltant de la figura d’este catedràtic d’Histologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de València, que fou alumne de Ramón y Cajal. La seua carrera va començar amb una tesis doctoral sobre els costos socials de la mortalitat deguda a la mala qualitat de vida de les classes populars.
L’autor, l’ex degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Cadis, José Gómez Sánchez, ha repassat la seua trajectòria des d’un punt de vista personal i amb el propòsit de “saldar una deuda personal de gratitut, a més de dur a terme un acte de reivindicació de la memòria d’un mestre injustament oblidat”.
Per altra banda, José Chabás Bordehore. Tuberculosis y medicina social en la Valencia del primer tercio del siglo XX, de Josep Lluis Barona, és un estudi pormenoritzat d’este metge de gran prestigi nascut a Dènia, que es va dedicar a lluitar contra la principal malaltia que afectava a la societat valenciana a principis de segle XX: la tuberculosis. Chabás, militant socialista, fou desterrat a Barcelona durant la guerra civil.
La tercera obra que s’ha publicat és La salut pública que no va poder ser. José Estellés Salarich (1896-1990): una aportació valenciana a la sanitat espanyola contemporània. Es tracta d’un anàlisi de la trajectòria vital del sanitari i polític republicà, Estellés Salarich, qui va sofrir la persecució i repressió durant el franquisme.
El catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat d’Alacant i autor de la publicació, Josep Bernabeu-Mestre, ha dedicat bona part de la seua investigació a la història de la salut pública a l’Espanya contemporània.
“Estellés va trobar en el marc conceptual de la salut pública i medicina social un espai on poder traslladar el republicanisme progessista, en el qual s’havia anat formant el seu vessant polític influenciat tan per la tradició familiar, com per l’ambient d’aquella València del blasquisme en què va transcorrer la seua infància i joventut”.