Consell Valencià de Cultura. València 27 de novembre 2014. El Consell Valencià de Cultura ha acollit este matí una taula redona sobre la conveniència i la possibilitat d’una televisió i una ràdio públiques valencianes, siga per mitjà de recuperar RTVV, encara no tancada si bé sense emissions, o creant un sistema nou.
Hi han intervingut el professor de Dret Administratiu Andrés Boix, de la Universitat de València, el professor d’Economia de la Cultura Pau Rausell, de la mateixa universitat, Antonio Manzilla, president de l’Associació Valenciana de Productors Independents (AVAPI), Ximo Pérez, president de l’Associació de Productors Audiovisuals Valencians (PAV), José Javier Marzal, professor de Comunicació Audiovisual de la Universitat Jaume I de Castelló i José Ignacio Pastor, president de l’Associació de Consumidors de la Comunitat Valenciana, vinculat a la ILP per una televisió pública presentada a les Corts Valencianes. La taula estava presidida pel professor Santiago Grisolía, president de l’entitat. Ha fet les presentacions el conseller Vicente González Móstoles, president de la Comissió de Promoció Cultural, organitzadora de l’acte.
Si bé cada un dels participants en la taula ha suggerit fórmules diferents, tots han coincidit en la necessitat d’una ràdio i una televisió públiques per a qualsevol societat avançada, com un instrument de vertebració cultural i social i també com un vector econòmic important. Igualment han coincidit a reconéixer la necessitat que es tracte d’una ràdio i una televisió exclusivament en valencià, de proximitat i independents.
El professor Boix ha dit que el tancament de les emissions de RTVV dóna l’oportunitat de replantejar necessitats i possibilitats i de tornar a començar de zero. La iniciativa privada ha demostrat no ser capaç de satisfer la demanda de televisió generalista en valencià. El caràcter públic d’una televisió valenciana és doncs obligat. En el consell d’administració d’un nou ens l’oposició hi hauria de tindre la majoria, per fer de contrapés. Caldria aprofitar les sinergies possibles amb les altres televisions públiques del mateix àmbit lingüístic, catalanes i balears.
El professor Rausell ha apuntat la possibilitat que la gestió s’encarregue a les universitats públiques –a un consorci de les universitats, per mitjà d’un contracte programa.
Tant el representant de’AVAPI, Sr. Manzilla, com Ximo Pérez, de PAV, han presentat models factibles d’una radiotelevisió pública, amb xifres de personal necessari i de pressupost, i han insistit en la necessitat que l’ens actue, al contrari que ho ha fet RTVV, com el motor d’una indústria audiovisual pròpia.
Finalment, el professor Marzal ha presentat el document de la MESAV “Cap a un nou espai audiovisual”, i José Ignacio Pastor, a part d’exposar el seu model de televisió predominantment pública però de producció mixta, ha insistit en la conveniència que el patrimoni audiovisual de RTVV siga protegit com a bé d’interés cultural.
En el seu parlament de clausura, el professor Santiago Grisolía ha defensat el paper vertebrador d’uns mitjans públics de comunicació i ha observat la possible relació existent entre la desaparició de Canal 9, la de les caixes valencianes, els incompliments del govern central en el corredor mediterrani i altres pèrdues i carències, totes elles nascudes de la falta de vertebració dels valencians: “Hi ha qui ha dit que alguns animals invertebrats sobreviuen perfectament, però a mi ser una sèpia no em pareix una vocació raonable”.
