El cant valencià és una expressió paraigua en què s’agrupen estils diversos de cant monòdic, bàsicament el
que prové de les faenes del camp (l’antic cant a l’aire) i el d’arrel més urbana (albaes).
Això, que per a molts era pràcticament una relíquia del passat, en els últims anys ha pres
una volada increïble, de manera que s’ha estés pertot arreu amb molta força i s’han
multiplicat les associacions que l’ensenyen. Però és veritat que també han començat a
marcar-se les diverses tendències estètiques i d’ideologia, com és normal que passe en
les manifestacions artístiques de les societats complexes. En la valenciana també.
De manera que el Consell Valencià de Cultura va considerar oportú reunir en una taula
redona quatre artistes de qualitat indiscutible que representen tot això. Victoria Sousa
Victorieta, cantadora, Manuel Marzal, president de l’Associació d’Estudis del Cant
Valencià, Josep Aparicio Apa, cantador, i Josemi Sánchez, versador. Presidia la taula
Vicente Ferrero, president de la Comissió de les Arts del CVC.
En la qüestió de noms es van vore de seguida les diferències entre les dos maneres
d’entendre esta música tradicional. Per a uns, cant d’estil és una expressió poc genuïna,
i hauria de ser només cant valencià. Per a Manuel Marzal, els objectius han de ser “la
protecció, la conservació i la restauració” d’esta tradició musical. Però per a Josemi
Sánchez, la denominació no és important, sinó que és el contingut el que ha de donar
sentit de futur al cant tradicional dels valencians. I això passa per escoltar la veu de les
noves escoles populars de música que aporten saba nova, per la professionalització dels
grups de veu i instruments, i per un canvi en el model de discurs per a atraure la gent
jove.
Però el consens és real davant de la preocupació per la renovació generacional de
cantadors i públic. Tots han coincidit que cal donar major funcionalitat al cant, de
manera que no aparega només en festes tradicionals, sinó que servisca per a tota classe
d’actes festius dels valencians. I que seria convenient un circuit professional estable,
com tenen altres manifestacions culturals.