Twitter
Youtube
Informes al voltant de la torre musulmana i les coves de Paterna i sobre els Centres Valencians a l’Exterior (CEVEX)
La sessió plenària del Consell Valencià de Cultura, que ha començat amb un minut de silenci en record de Joaquín Santo Matas, membre de la institució traspassat fa uns dies, ha abordat dos informes. El primer, sobre La torre musulmana de Paterna i les coves de l’entorn, és un treball al voltant de la situació d’este Bé d’Interés Cultural sol·licitat per la Federació d’Associacions Veïnals de Paterna (FAVEPA), preocupada per l’estat d’este bé i per si calgués dur a terme actuacions de conservació i restauració.
L’informe, aprovat per unanimitat, estudia les vivendes troglodites i en fa una lectura arqueològica repassant els elements particulars de les de Paterna, incloses en el BIC. Se centra després en la torre i en les seues modificacions a través dels segles, i en l’evolució de l’entorn, en particular entre el XIX i el XX. Després aborda el nivell de protecció des de la declaració de monument històric i artístic en 1971 i les diverses obres dutes a terme en la torre musulmana des de 1972.
Al final, en l’apartat de Conclusions, el CVC es mostra partidari, entre altres consideracions, d’eliminar la condició suspensiva inclosa en l’autorització del projecte de restauració previst per a la torre i, en conseqüència, de permetre’n l’execució. Quant a les coves de l’entorn, el CVC indica la gran responsabilitat de les administracions en la seua conservació digna, i remarca que tenen una responsabilitat indefugible per a garantir-ne l’ús continu com a vivendes, serveis públics o espais productius. Planteja, al final, que seria un pas adequat en esta direcció la finalització del planejament protector i la redacció i execució d’una actuació de rehabilitació, regeneració i renovació d’estes coves.
L’informe sobre els CEVEX (Centres Valencians a l’Exterior), aprovat amb una abstenció, i que es presentarà en el Congrés CEVEX que es farà a
València entre el 15 i el 16 de desembre, repassa detalladament, en la Introducció, la història dels centres valencians a l’exterior des del principi del segle XX, el marc legislatiu que els empara des dels primers anys del segle XXI fins al 2016, els centres que el formen, la situació en què estan, les institucions que s’hi relacionen i els pressupostos que s’hi destinen.
En l’apartat de Recomanacions s’incideix, entre altres qüestions, en l’actualització del pla de formació de cursos en valencià per part de l’AVL i la Conselleria d’Educació, en la implicació de les universitats públiques valencianes en la formació de professors i alumnes, i en l’atenció a la joventut valenciana que ha emigrat en les últimes dècades.