En l’ordre del dia del primer plenari d’estiu del CVC es presentaven quatre informes a la consideració dels membres.
Els dos primers estan molt relacionats entre si. El primer, Al voltant de la Línia de Defensa Immediata de València, s’ha elaborat a partir d’una sol·licitud de la Coordinadora en Defensa de los Bosques del Turia, amb la intenció que la Generalitat declare BIC tota la línia.
Cada un dels béns que conformen la Línia de Defensa són BRL (Béns de Rellevància local), però també la llei (la del Patrimoni Cultural Valencià), permet la protecció dels itineraris, els conjunts formats per dos o més llocs que “coincidisquen en l’espai i tinguen criteris interpretatius comuns de caràcter històric o simbòlic”. Aquesta construcció feta per l’exèrcit republicà en els anys de la guerra del 36-39 s’ajusta perfectament, per al CVC, a aquestes definicions, i l’informe dona suport a la protecció que es busca.
El segon document estudia una part de la Línia de Defensa, la de Sant Antoni de Benaixeve. S’ha elaborat a partir de les notícies aparegudes als mitjans de comunicació sobre la possible amenaça de la urbanització d’uns terrenys contigus a les restes. El document estimula l’ajuntament a revisar el Catàleg Municipal de Béns i Espais protegits per a poder delimitar el perímetre de protecció i les mesures per a fer-la efectiva. Aquest Catàleg revisat haurà d’assolir l’aprovació de la Conselleria de Cultura, i només a partir d’ací es podria establir una alteració del perímetre real de les restes arqueològiques per a poder aconseguir la propietat d’un apart del conjunt que permetria una interpretació històrica correcta del jaciment.
Aquests dos documents s’han aprovat per majoria.
Els dos últims informes són de caràcter musical. El primer, a proposta de la UNED València i de l’IVC, s’ha aprovat per unanimitat. És un reconeixement d’Empar Ranch, musicòloga, estudiosa i difusora de nous mètodes de didàctica musical, que ha cedit la seua biblioteca personal i la de son pare, Eduard Ranch, reconegudíssim musicòleg d’importància europea, a diverses institucions valencianes.
El segon, aprovat per majoria, es titula Sobre l’actualitat i el futur de la música valenciana de tradició oral. Ús i activació. És un estudi en profunditat de les formes musicals orals valencianes a través de la història fins a hui, sobre les possibilitats de recuperació que tenen i sobre alguns conceptes patrimonials al voltant dels llenguatges musicals orals tradicionals. En les Conclusions, el document recomana la necessitat de redefinir la naturalesa del sector musical conegut amb la denominació de música tradicional, la creació d’un Centre per a la normalització de l’ús i el cultiu del llenguatge cultural autòcton i l’organització d’un Congrés de Música i Cultura Tradicional.