L’any 2005 la UNESCO va proclamar el 27 d’octubre el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual. Ho va fer perquè, vint-i-cinc anys abans, en una sessió feta el mateix dia, havia aprovat la Recomanació sobre la salvaguarda i la conservació de les imatges en moviment, una de les primeres crides a nivell mundial per a fer entendre l’audiovisual com a patrimoni i, en conseqüència, la importància de conservar les imatges en moviment, que tenen un suport fràgil i que desapareixen amb el temps si no es conserven d’una manera correcta.
El Consell Valencià de Cultura, des d’aleshores, ha mantingut un interés continu per la situació de l’audiovisual valencià com a patrimoni i per la seua adequada conservació. Ho ha fet per mitjà de diversos informes en els últims quinze anys, i ho ha fet hui per mitjà d’una Declaració llegida per Amparo Carbonell al principi de l’acte que, per a celebrar el Dia Mundial del Patrimoni Audiovisual, la institució ha organitzat en la seu del Palau de Forcalló.
És una crida per la conservació de tots els arxius que constituïxen el patrimoni audiovisual valencià, amb una especial atenció als arxius privats i domèstics. I això, per què? Perquè, d’acord amb la Declaració, significa conservar i salvaguardar part de la nostra història d’una manera plural i participativa.
La Declaració recorda que, des de la Filmoteca Valenciana i des d’altres entitats públiques i privades hi ha propostes en marxa per a la conservació d’estos arxius, i anima particulars i famílies a compartir-los com a mirada de la realitat que són, una narració de les nostres vides, del nostre territori i de la nostra cultura. Però també adverteix que hi ha molt de treball a fer en este sentit i que les administracions han de mostrar una intenció clara de la necessitat de conservar-los i catalogar-los.
Una bona mostra d’això és la pel·lícula que, sobre materials de particulars, ha realitzat la Filmoteca Valenciana i que ha cedit hui al CVC. Amb el títol Les imatges dels records, València en la memòria dels nostres majors, és un muntatge de filmacions particulars del segle XX, d’uns 30 minuts de durada, projectat durant tot el dia al gran vestíbul del Palau de Forcalló. El pianista Arcadi Valiente ha posat música a la pel·lícula muda. La recuperació d’estes imatges és una mostra d’història viva, en moviment, que no només ens proporciona una immensa quantitat de dades de tota classe, sinó que també ens emociona i ens lliga a tot este passat. És el nostre patrimoni en el sentit literal de la paraula, la nostra herència.
El president Santiago Grisolía ha donat la benvinguda als convidats, entre els quals, a més dels membres del CVC, hem pogut veure José Luis Moreno, director adjunt de l’Audiovisual i Cinematografia de l’IVC, i membres de la professió com Sara Mansanet, directora de La Cabina 21 Festival Internacional de Migmetratges de València, o Lola Alfonso, responsable de la documentació de RTVV en l’IVC.
