Homenatge al poeta al Consell Valencià de Cultura.
En el desembre de 1997 es moria el poeta César Simón. Tenia 65 anys. Va deixar uns quants llibres de poesia, des del primer, Pedregal, de 1970, fins a l’últim, El pretexto y el fervor. Quasi tot està en l’edició de la Poesia completa (Ed. Pre-Textos), a càrrec de Vicente Gallego. A més, va deixar escrits, en prosa, alguns dietaris i una novel·la.
Hui de vesprada, amb motiu del Dia de la Poesia i aprofitant els 25 anys de la seua mort, s’han aplegat al Consell Valencià de Cultura amics i coneguts del poeta, la majoria poetes també, amb l’encàrrec de llegir, cada un d’ells, un poema o un text de César Simón.
Dolors Pedrós, la presidenta del CVC, els ha donat la benvinguda al Palau de Forcalló. A més, els ha obert les portes no només un dia a l’any, sinó tantes vegades com ho necessiten per a tractar les qüestions que poden preocupar als poetes en el món contemporani. Entre altres, la importància social d’aquest art i la figura pública del poeta.
En la taula presidencial també estaven Ana Noguera, Begonya Pozo, Vicente Gallego i Antònia Cabanilles. Ana Noguera, membre del CVC, ha moderat l’acte. Begonya Pozo ha parlat de l’època literària de César Simón, Vicente Gallego ha fet una semblança de qui va ser amic seu, i Antònia Cabanilles ha parlat de la seua obra.
Després ha començat la lectura dels poemes de Simón. Hi han participat uns quants poetes i alguns que no ho són, però sí amics o coneguts de Simón, o simplement amants de la seua obra. Entre els quals, per exemple, Juan Luis Bedins, Xelo Candel, José Iniesta, Blas Muñoz, Miguel Mas, Lluís Roda, Marc Granell, Adelina Navarro i Juan Pablo Zapater. L’últim que ha llegit ha estat Jesús Huguet, secretari del CVC, abans que Lucho Roa interpretara musicalment un altre poema de Simón.
Han parlat tot seguit Francisco Molina, director territorial de la Presidència, en representació del president de la Generalitat, Ximo Puig, i l’alcalde de Villar del Arzobispo, Vicente Portolés. César Simón no va nàixer exactament al Villar, poble d’on sí era sa mare, però hi va passar els anys de la infància i on tornava sovint. Es podria reconéixer, en la seua poesia d’expressió austera, el paisatge sec d’allí. I, al final, Claudia Simón, la filla del poeta, ha recordat dues persones vitals en la vida de son pare: la seua esposa (i mare d’ella), i son tio, Juan Gil Albert, per a les quals ha tingut unes paraules d’emoció.
Dolors Pedrós ha tancat l’acte després de llegir l’adhesió a l’homenatge de diverses entitats i editorials.