Hui al migdia el Consell Valencià de Cultura ha celebrat l’acte de concessió de la seua Medalla d’Honor a la Universitat de València. Es compleix ara el 525 aniversari de la creació de la gran institució acadèmica, quan els jurats de la ciutat van decidir erigir-la en el que ara és la seu de la Biblioteca Històrica de la UV i que coneixem amb el nom d’Universitat Vella, entre el carrer de la Nau i la plaça del Patriarca.
El CVC va decidir fa uns mesos concedir-li-la de manera unànime per tot el que va significar per a la ciutat i el Regne i pel que continua significant per a la societat valenciana. Una labor de continuïtat que, quasi de manera ininterrompuda, des del Renaixement, ha conformat en bona part l’ensenyança superior valenciana i les seues classes dirigents.
L’acte de hui a la Sala de Plens del Palau de Forcalló ha comptat amb la presència de Mavi Mestre, rectora de la UV, membres de la seua Junta de Govern i diversos degans. També d’altres representats de les comunitats universitàries, com ara el rector de la UPV, de diverses associacions de la societat civil, d’anteriors receptores de la Medalla, com ara Pilar Roig, Aurora Valero o Ana Lluch i, per descomptat, de membres del Consell Valencià de Cultura.
Precisament ha sigut la presidenta del CVC qui ha obert l’acte amb un discurs de benvinguda. Dolors Pedrós ha fet un paral·lelisme amb els problemes de tota classe que va haver d’afrontar la Universitat en els anys de la seua creació amb els d’ara, amb les noves exigències de l’ensenyament en un món global, el creixement, els reptes del finançament i l’aposta obligada per la qualitat i el servei a la societat valenciana.
Jesús Huguet, secretari del Consell, ha llegit l’acta de concessió de la Medalla, de 29 d’abril d’enguany, i després ha pres la paraula Isabel Morant, encarregada de la laudatio, que va pertànyer al CVC i és catedràtica d’Història Moderna de la mateixa UV.
sabel Morant ha recordat el caràcter humanista de la Corona d’Aragó que va propiciar-ne la creació, els moments difícils del segle XVII, el paper dels il·lustrats en la revitalització del segle XVIII, la creació del Jardí Botànic en les primeries del XIX, la Guerra del Francés, els sotracs del període liberal, l’edat de plata de la Facultat de Medicina entre el XIX i el XX, la Guerra de 1936 amb l’exili de molts professors i el creixement de la UV a partir de l’auge econòmic des del 1960, l’augment d’alumnes i el final del franquisme. I per últim, la Universitat en democràcia, amb el nou protagonisme de la comunitat universitària i l’obertura cap a l’exterior que han portat a la institució que coneixem hui, hereva de l’humanisme que la va crear.
La rectora Mavi Mestre ha rebut la Medalla de mans de Dolors Pedrós i ha signat en el Llibre d’Honor del CVC. En el seu parlament ha parlat del Consell, del seu paper en la recuperació cultural valenciana i d’alguns dels membres que formaren part de la generació silenciada posterior a la Guerra del 36, juntament amb altres de la Universitat de València.
Mavi Mestre també s’ha referit a la formació i la investigació pròpies de la UV, a l’adaptació als nous temps, a la diversitat i quantitat dels alumnes de fora i a la impossibilitat d’entendre la Universitat de València sense la ciutat que li va donar la vida.
