Amb versió francesa de Ricard Ripoll i castellana de Jaime Siles
Diu Josep Piera, al final de l’Oda amarga inclosa en esta antologia de la seua poesía, que no és que jo
siga mediterrani, és que me’n sent de cor, de cap, de vida, de paraula, i de veu.
És este el motiu i l’ambició de l’Antologia mediterrània del poeta Josep Piera
que s’ha presentat hui al migdia al Palau de Forcalló, l a seu del Consell
Valencià de Cultura, editor del llibre. Es tracta d’una versió trilingüe, amb
versions francesa i castellana a càrrec de Ricard Ripoll i Jaime Siles,
respectivament. Este és el cinqué llibre que el CVC edita de poetes
mediterranis amb versions trilingües amb la col·laboració de l’Ajuntament
de València i de la Mostra Viva del Mediterrani (MVM).
Han presidit la taula Dolors Pedrós, presidenta del CVC, Vicent Garcés,
president d’Honor de la MVM, Josep Piera, Ricard Ripoll i Jaime Siles. A la
càlida benvinguda de Dolors Pedrós, Vicent Garcés ha respost amb unes
paraules d’agraïment al CVC i als col·laboradors de l’edició, i ha introduït
una semblança del poeta Piera en què ha remarcat alguns aspectes claus de
la seua obra: una poesia bolcada al miracle del coneixement i de l’estimar la
vida en un lloc. En el seu cas, la Drova, a la Safor, un paisatge a tocar del
Mediterrani que Garcés ha denominat mític, l’espai vital i poètic on s’ha
generat l’obra de l’autor.
Jaime Siles ha parlat de l’amistat que durant 50 anys ha mantingut amb Josep
Piera i d’algunes dificultats que ha trobar per a traduir els seus poemes, per
l’especial sentit de la seua paraula, que a poc a poc ha anat fent-se més
col·loquial i perdent forma retòrica: més humana ara, més pròxima al jo i a l’emoció de pertànyer a una comunitat històrica, però també atemporal, la del Mediterrani.
Ricard Ripoll ha indicat que la traducció poètica ha de jugar entre el sentit i
el so i ha d’intentar restituir el ritme de l’original, i ha donat alguns exemples
d’esta complexitat en la seua traducció francesa. Ha explicat que des de
sempre s’ha sentit com un immigrant entre les llengües, i que en l’exercici
de traduir la poesia de Piera s’ha hagut de plantejar qüestions de la identitat
del jo, en un viatge interior en el qual l’han acompanyat estos poemes.
Josep Piera ha parlat en últim lloc. Recordant el principi de la dècada dels
70, ha fet memòria d’un dia plujós com el de hui, en què pensava en els
sentits distints de les paraules llueve i plou. Ha agraït els que han possibilitat
l’edició d’Antologia mediterrània, al Consell Valencià de Cultura en primer
terme, i s’ha mostrar orgullós d’incloure’s en una col·lecció de poetes com
Kavafis, Brines, March i Ibn Khafaja.
L’acte l’ha tancat Dolors Pedrós entre l’aplaudiment del públic present.