Presentat al CVC Los orígenes del rugby en Valencia.
Entre els anys 20 i 30 del segle passat es va estendre per les ciutats de l’Europa continental, des d’Anglaterra, la moda i la passió pels sports: ciclisme, atletisme, boxa, futbol, automobilisme, hoquei, natació, tenis, excursionisme, bàsquet… Ja no eren els jocs tradicionals de cada regió, com la nostra pilota per exemple, sinó una altra cosa la que s’imposava: l’higienisme, el contacte amb la naturalesa, una cultura del cos que provenia de la cultura grega clàssica (els jocs olímpics) i del cosmopolitisme anglés. Així, quan estos esports van arribar a València van triomfar de seguida i es van estendre per tots els barris de la ciutat. Era la modernitat, que entrava des del nord i va transformar la capital.
Totes les classes socials i tots els sexes adoptaren els sports, individuals o d’equip. No per igual: per dir-ne alguns, el futbol, la boxa i el ciclisme tenien més èxit entre les classes populars, i la natació, el tenis i l’automobilisme, entre les classes més riques. Però la curiositat per practicar-los i veure’ls practicar era general, fins al punt que moltes dones trencaren per primera vegada un dels tabús de gènere més visibles, el de mostrar, cuidar i disfrutar del cos a la llum pública, entre l’escàndol d’alguns i l’alegria de la gran majoria.
Per raons que no es poden explicar en poques línies, el rescat de la memòria esportiva per a la nostra societat no ha funcionat com cal, i a la immensa majoria dels valencians un llibre com Los orígenes del rugby en Valencia ens pot deixar estupefactes: com ens és tan desconegut un passat tan formidable?
El llibre s’estructura a partir d’una sèrie de figures decisives en l’esport valencià dels anys 30: entre altres, Manuel Usano, Baltasar Bonet, J. J. Martí-Ceba, Víctor Agulló, Lacomba, i, sobretot, Enrique Georgacópulos (1912-1944), estudiant de Medicina, jugador internacional de rugbi i secretari i guardaespatles durant la guerra del president de la República, Juan Negrín. Precisament s’inclouen en el llibre uns manuscrits interessantíssims d’Enrique Georgacópulos sobre els orígens del rugbi, els conceptes, les regles i la seua introducció al país, cròniques esportives i la situació de la FUE durant els anys de la guerra.
Els autors de Los orígenes del rugby en Valencia, Recaredo Agulló Albuixech i Víctor Agulló Calatayud, especialitzats en història, terminologia i sociologia dels esports, i que han dedicat molts esforços a documentar i redescobrir la història dels esports a València, han vingut a presentar el llibre este matí a la seu del CVC.
En la taula presidencial de la Sala de Plens els acompanyaven Dolors Pedrós, la presidenta del Consell, que els ha donat la benvinguda, i Vicente González Móstoles, membre del Consell, autor del pròleg i valedor de la publicació pel CVC des del primer moment, que els ha presentat.
Víctor Agulló ha explicat el sentit del llibre com a testimoni del naixement de l’esport universitari valencià i reivindicador dels que en van ser els precursors, uns homes de paraula, valents i compromesos. I que esta visió del món, de treball d’equip, representava i representa els valors del rugbi. Víctor Agulló ha acabat explicant l’apagada general que va significar per a l’esport el règim de Franco, que només promocionava, en la pràctica, el futbol i els bous.
Recaredo Agulló ha abordat alguns continguts del llibre. S’ha estés sobre la figura d’Enrique Georgacópulos i el seu llegat, sobretot entre els anys 30 i 37, i sobre altres personatges que van mantindre la flama d’aquella època, que data a partir del primer partit jugat a València (amb reglament), el 5 d’agost de 1923 al camp del Túria, entre la Unió Sportiva Santboiana i el Club Natació de Barcelona.
Recaredo Agulló ha relatat també les fites que, dècades després del final de la guerra, van poder reunir representants d’aquelles generacions de l’exili amb l’esport valencià a partir de la dècada dels 70, cosa que, en les seues paraules, és una lliçó de la unió i la solidaritat entre les persones i del sentit democràtic de l’esport, que ha de crear il·lusions i no fracassos.
Després d’una sèrie de preguntes del públic que omplia la sala, la presidenta del CVC, Dolors Pedrós, ha tancat l’acte entre la càlida ovació dels assistents.