Política de cookies
Esta página web utiliza cookies propias y de terceros. Si continua navegando consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información aquí.

ACEPTAR

El primer plenari d’estiu del CVC ha debatut i aprovat dos informes. El primer, sobre l’actualització i adaptació de la Secció primera de l’Inventari general del patrimoni cultural valencià, és molt semblant al que la institució va aprovar sobre la mateixa qüestió el 30 de gener de 2017: la protecció d’una sèrie d’espais arqueològics de tot arreu del territori valencià. Però, a conseqüència d’un recurs judicial que comportà l’anul·lació del procediment administratiu per una qüestió de terminis, el CVC va considerar el risc de desprotecció d’estos espais que aleshores ja es volien declarar Béns d’Interés Cultural, i va instar la Direcció General de Patrimoni a promoure d’urgència un nou procediment administratiu per a dotar-los amb rapidesa de la màxima protecció possible, la de BIC, com a zones arqueològiques o paleontològiques.

Es tracta de jaciments de gran importància. Per exemple, i sense ser exhaustius, la Illeta dels Banys del Campello, el Portitxol de Xàbia, la Cova de l’Or de Beniarrés, la vil·la romana de Benicató (Nules), la necròpolis ibèrica del Corral de Saus de Moixent o el jaciment de València la Vella de Riba-roja de Túria. A més, en el mateix informe, el CVC recomana a la Conselleria de Cultura que estudie la futura possible ampliació i fixació espacial de les zones citades en el document.

L’altre informe portat al Ple de hui era el de seguiment sobre la situació dels joves investigadors. En maig de 2017 el CVC havia aprovar un document sobre el mateix assumpte, i ara fa uns mesos va considerar oportú, cinc anys després, estudiar fins a quin punt els obstacles detectats aleshores s’havien corregit o es mantenien.

Per a elaborar el treball van comparéixer per a donar els seus punts de vista membres de la comunitat científica i investigadora i també alguns dels que van col·laborar per a l’informe de 2017. L’estudi parteix de la situació en 2016, els canvis posteriors amb la creació de l’Agència Estatal d’Investigació, el desenvolupament de l’Estratègia Espanyola de Ciència (a partir de 2021), el Pacte per la Ciència i la Innovació (també del mateix any), i la nova Llei de Ciència i Tecnologia. A més, al treball s’inclouen apartats sobre la situació a la Comunitat Valenciana, els pressupostos i la contractació laboral. L’informe inclou al final els aspectes de la qüestió que han millorat en estos anys, però també les debilitats del sistema i les possibilitats de millora.