Al Palau de Forcalló, hui al migdia, s’ha dut a terme un acte senzill, però emotiu i de sincer reconeixement: el lliurament de la Medalla del Consell Valencià de Cultura al cantant i promotor cultural Lluís Miquel Campos.
El president Grisolía, que ha presentat l’acte, els convidats i els membres de la institució presents en una Sala de Plens encara sotmesa a restriccions d’aforament, han escoltat primer les paraules de la presidenta de la Comissió de les Arts d’on va partir la iniciativa, Amparo Carbonell. Ella ha remarcat la importància del treball obstinat i sincer de Lluís Miquel a favor d’una cultura en llibertat que necessitava estar ben fonamentada en unes indústries culturals. Una labor, ha dit, que ha sigut reconeguda també per creadors i artistes.
Després que el secretari del CVC, Jesús Huguet, llegira l’acord del Ple en què se li concedia la Medalla i fera oficial el lliurament, l’escriptor Alfons Cervera, amic del cantant, ha pronunciat la laudatio. Una exposició breu i concisa en què s’ha remuntat a la música d’autor francesa i italiana i al pop dels anys 60, quan Lluís Miquel feia versions de Brel, Brassens i Celentano amb el grup Els Quatre Zeta, i a l’etapa posterior, la dels Patxinger Zeta. Sempre, ha dit Alfons Cervera, amb una qualitat musical exemplar.
També ha parlat dels Estudis Tabalet, dels quals va ser impulsor Lluís Miquel, i ha descrit el seu vessant empresarial com el d’un empresari sui generis, més pendent de la transcendència cultural que del negoci. Per acabar, Cervera ha agraït al CVC esta reconeixement perquè, ha explicat, el país necessita del treball de moltes persones com Lluís Miquel Campos, o Lluís Miquel, o Lluísmi, com li diem els amics.
El president Grisolía li ha fet a mans la Medalla del Consell. Lluís Miquel també ha firmat en el Llibre d’Honor, i ha volgut tancar l’acte amb unes paraules divertides, d’estima i agraïment al CVC. Però ha deixat clar, al final, que este era també un reconeixement a tota la gent que l’ha acompanyat en una vida sencera de treball. No és un guardó nomes per a mi, sinó per a tota la gent que ha contribuït a fer un País Valencià més digne i decent.
