Twitter
YoutubeValència (12.06.2007).- El Consell Valencià de Cultura ha reeditat el llibre ‘Pobles Abandonats. Els paisatges de l"oblit’ als dos mesos de posar-lo a la venda, i ‘Els endemoniats de la Balma’, on es parla del poble de Sorita, del santuari de la Balma, de les festes que s’hi celebren i, sobretot, dels endimoniats que li van donar fama.
Pobles abandonats. Els paisatges de l’oblit, publicat en la col•lecció Maior (de gran format), recorre els principals paisatges i aldees, masos i nuclis de població deshabitats situats a territori valencià i que ha tingut una bona acollida entre el públic valencià. El llibre conté més de 200 fotos, entre més de 50.000 que han realitzat els dos autors durant els dos anys del treball de camp.
Aquesta obra analitza el fenòmen de la despoblació que han patit les comarques valencianes de l’interior i li posa nom i cognoms. Es tracta de aldees, masos o nuclis de població que van ser abandonats fa 20, 30, 40 o més anys i que tapissen l’interior a les comarques dels Serrans, el Racó d"Ademús, el Maestrat, l’Alcalatén, la Vall d"Aiora, l’Alt Millars o l’Alt Palància.
Las Tóvedas (Castielfabib), Loriguilla vell i el desaparegut poble de Domeño, Bibioj (Villahermosa del Río), Jinquer (Alcúdia de Veo), Vizcota, Cañada Seca o Berandia (Alpuente), Campos de Arenoso (Montanejos), Arteas de Arriba i El Molinar (Begís), La Saranyana (la Todolella), Cabezo Royo (Ludiente), el Rotgle (l’Alcora) o Suera Alta (Suera), entre centenars més, són alguns exemples de llocs deshabitats o abandonats.
L’abandonament ha provocat que en el paisatge hagen quedat restes com ara camins de muntanya, assagadors, sénies, ermites, ponts o estructures de pedra en sec, que constitueixen un valuosíssim patrimoni cultural que cal preservar.
Els autors de la publicació són el periodista i escriptor Agustí Hernàndez Dolz (Alboraia, 1977) i el geògraf i escriptor José Manuel Almerich (Torrent, 1963).
Les tipologies d’abandonament replegades al llibre han estat sintetitzades en cinc grans blocs, aplicables a tot el territori valencià: l’abandonament provocat per l’emigració rural; la construcció d’embassaments; les catàstrofes naturals (solsides, pantanades, riuades, terratrèmols); l’expulsió dels moriscos l’any 1609; i també les restes deixades per la construcció de colònies agrícoles i industrials. A més, també es parla amb casos concrets de les comarques que més han patit l’abandonament rural o alguna fenomenologia concreta.
Emigració rural
A partir del moment de màxima ocupació de l’interior, cap a l’any 1910, es va produir un fenòmen d’emigració cap a les zones industrialitzades, que es va acentuar de forma notable cap als anys 60. D’esta forma, comarques com els Serrans, la Vall d’Aiora, l’Alcalatén, els Ports, l’Alt Maestrat o l’Alt Millars, van veure com la seua població es va reduir notablement. Alguns llocs fins a una cinquena part i alguns altres municipis tenen ara una dècima part dels habitants que fa un segle. (Castielfabibi, Ares del Maestre, Vistabella…). El cas més desolador és el del municipi de Castillo de Vilamalefa, que ha passat de tindre vora 1.500 habitants l’any 1910, a 101 en l’any 2006. Totes les masies i aldees del seu terme, s’han despoblat excepte un parell.
El CVC també ha reeditat el llibre de la sèrie Minor “Els endimoniats de la Balma” d’Àlvar Monferer (Les Useres, 1940), doctor en Filosofia i LLetres per la Universitat de València. En la publicació, l’autor parla del poble de Sorita, del santuari de la Balma, de les festes que s’hi celebren i, sobretot, dels endimoniats o «malignes» que li van donar fama. Cal dir d’entrada que el fenomen fou real, que hi havia exorcismes, que hi va haver endimoniats, que unes dones velles hi oficiaven uns rituals estranys, que s’hi feia un gran negoci, que s’hi aplegaven nombrosos visitants o devots, que hi succeïren, almenys, fenòmens extraordinaris.