València (24.05.2010).- El ple del Consell Valencià de Cultura (CVC), reunit hui en sessió ordinària, ha aprovat la creació d'una comissió amb l'objectiu d'estudiar les qüestions culturals que es deriven de les actuacions urbanístiques previstes en el barri del Cabanyal. Per a portar a terme el desenvolupament de l'estudi, el grup de treball contarà amb l'opinió de diversos experts en urbanisme, associacions de veïns, el Col•legi d'Arquitectes de València, així com la Federació d'Associacions de Veïns de València i l'Ajuntament de València.
Per altra banda, la institució consultiva ha donat llum verda als informes sobre el PGOU del Puig i sobre la possibilitat de declarar Bé d'Interès Cultural la zona emmarcada per les sèquies històriques de Mislata pròxima al Pou del Quint.
Respecte al primer document, el CVC proposa a l'ajuntament del Puig la protecció i conservació de la Masia de Sant Rafael, mitjançant la declaració de Bé de Rellevància Local (BRL) o altra figura de protecció, que avale el seu significatiu valor d'arquitectura tradicional. En este sentit, la institució consultiva suggereix que, independentment del pla d'intervenció urbanística que s'aplique, es resolga de manera descendent en les proximitats de la masia per a respectar el seu entorn.
Quant al document que fa referència a la zona de sèquies històriques de Mislata, en l'interior de les quals destaquen elements històrics de gran interès com el Pou del Quint, ja declarat Bé de Rellevància Local (BRL), una morera centenària, diversos elements hidràulics històrics, la alqueria dels Tarongers i els tallers pirotècnics Gori, el CVC proposa a les administracions l'inici de l'expedient que garantisca la protecció integral del conjunt.
El CVC argumenta que este espai constituïx l'únic pulmó verd de la població i podria ser utilitzat com un lloc de manteniment de la memòria de l'activitat tradicional de l'horta de València. Així mateix, podria arbitrar, segons recull l'escrit, algun sistema que potenciara el cultiu d’estes parcel•les per part dels ciutadans en un sistema de horts socials, el que permetria el manteniment dels usos tradicionals per al coneixement per part de les generacions futures.