La recuperació del valencià l’associem de manera instintiva a la comunicació quotidiana oral i escrita. I solem pensar que en l’àmbit artístic és més fàcil aconseguir-ho a pesar de les dificultats relacionades amb la fragilitat de les nostres indústries culturals.
Però hi ha problemes ací: els que tenen a veure amb la tradició. No creix ningú del no res, sinó a partir d’arrels poc o gens observables a simple vista.
Per exemple, en la música. Els valencians coneixem modes i ritmes llatins o anglosaxons de tota classe, formen part de la nostra formació cultural des de la infància. Els mitjans de difusió en van plens. Però no sabem la tradició pròpia ni bevem d’ella. En el millor dels casos ho fem de manera epidèrmica, que és la millor manera de no conéixer-la gens ni saber-la aprofitar. Com si fórem bàrbars a casa nostra.
Per això el CVC ha volgut ensenyar este matí tot el que s’ha fet des de fa molts anys fins a hui en este camp a partir de la gran obra inclosa en la Fonoteca de Materials. I tot el que queda per fer, en particular l’accés fàcil a estos materials i les necessitats pressupostàries i pedagògiques. Ho ha fet en una taula redona oberta al públic amb alguns especialistes en la qüestió, Jordi Reig, Jorge García, Ximo Caffarena, Josemi Sánchez i Vicent Torrent: “L’accessibilitat pública als arxius sonors de música de tradició oral”.
Després d’unes paraules de benvinguda de la presidenta del CVC, Dolors Pedrós, del president de la Comissió de Llegat Històric d’on va sorgir la proposta de la taula redona, Vicent González Móstoles, i una introducció del músic i també membre de la institució, Vicent Torrent, ha parlat en primer lloc l’expert en música tradicional Josemi Sánchez, membre des del principi dels Tallers de Música Popular i de la Fonoteca de Materials.
El músic Josemi Sánchez ha explicat els inicis i les formes de treballar dels Tallers de Música Popular fa ara uns 40 anys en l’àmbit educatiu, amb campanyes de recopilació i divulgació per tot el territori en què van participar 14 mil escolars, mestres i voluntaris i que es van incloure en la Fonoteca de Materials.
Testimonis dels Tallers com Joan Andrés Sorribes, Daniel Andrés, Carme Juan, Toni Navarro i Francesc Fenollosa, mestres, alumnes i comunicants, han relatat la seua experiència.
Ximo Caffarena, músic també de jazz, autor de treballs de camp i responsable de la digitalització dels arxius dels Tallers de Música Popular, ha exposat la forma de preservar-los a través dels millors procediments de digitalització, arxivament i duplicació d’acord amb les normatives internacionals. Es tracta d’uns 25 mil talls de cançons i ambients sonors diversos fets per persones que ja eren grans en els anys 80 del segle passat.
Jordi Reig, responsable des del 2008 de la Fonoteca de Materials, ha explicat les raons per les quals suscita tant d’interés la música oral tradicional valenciana. En especial, i a partir de la teoria de l’etnomusicologia, ha destacat el valor immens del document sonor. Cosa que es va aprofitar en la Fonoteca de Materials des de fa 40 anys per a la publicació posterior d’unes quantes dotzenes de discos i iniciatives pedagògiques.
També ha remarcat la necessitat dels canvis de format. En definitiva, nous repositoris i noves formes de documentació que obliguen a nous pressupostos i inversions.
Jorge García, responsable de Documentació en la direcció adjunta de Música de l’IVC, ha recordat el nou context que va crear la Llei de la Música respecte de la música oral tradicional i la nova importància que a partir d’ací van adquirir els Tallers de Música Popular i la Fonoteca, tan distintes a la forma de replega de la tradició dels antics musicòlegs. En especial ha remarcat que els repositoris necessaris ara ho són per als múltiples fons sonors en formats de caducitat pròxima, sobretot de col·leccions privades, amb algunes de les quals s’han aconseguit, afortunadament, acords en este sentit.
Tot açò és un resum escàs dels continguts de la taula redona, en la qual han intervingut també testimonis de la història de recopilació i membres del públic assistent. Per l’interés de tot plegat els indiquem que pròximament la trobaran sencera ací, en la web del CVC.