Es tracta, sens dubte, d’un dels llibres importants de l’any en l’apartat de no ficció. L’autor, Ferran Arasa, treballa en el departament de Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga de la Facultat de Geografia i Història de la UV i, entre altres tasques, ha pogut dedicar un grapat d’anys a l’estudi sistemàtic de la Via Augusta, sobretot el traçat valencià.
El Consell Valencià de Cultura es va comprometre amb ell fa anys a publicar-li el resultat dels seus treballs sobre el Camí dels Romans en una mena de llibre resum, actualitzat amb les últimes troballes i investigacions, profusament il·lustrat amb mapes i fotografies i amb una bibliografia imponent.
El resultat ja el tenim a mans. La Via Augusta per terres valencianes s’ha presentat en la seu del CVC hui a les 18 hores. En la taula presidencial estava el mateix autor, la presidenta de la institució, Dolors Pedrós, i el secretari de la institució, Jesús Huguet (i director de la col·lecció Maior en què s’ha publicat el llibre). Entre el públic que omplia la sala, majoritàriament d’arqueòlegs, historiadors i membres del CVC, hem vist també el Síndic Major de la Sindicatura de Comptes de la Generalitat, Vicent Cucarella.
Dolors Pedrós ha donat la benvinguda als presents i s’ha referit a la Via Augusta com el “corredor mediterrani que ja teníem”. Recuperar-lo ara, ha dit, significarà vertebrar cultura i unir els pobles, també econòmicament.
Jesús Huguet ha qualificat el territori valencià com un “un país camí”, físicament molt delimitat, amb l’inconvenient, per exemple, de les llargues distàncies entre el nord i el sud que han dificultat la vertebració. I ha qualificat el llibre de Ferran Arasa del llibre definitiu en aquesta matèria, que “només podria dur-lo a terme la màxima autoritat valenciana en vies romanes”.
Ferran Arasa ha agraït la confiança del CVC durant els anys de gestació del llibre, en un procés que ha volgut resumir amb la locució llatina festina lente ‘afanya’t lentament’. Però no l’ha volgut definir com a definitiu, perquè espera que la investigació arqueològica continue endavant, fins que es puga dir que La Via Augusta per terres valencianes ha quedat antiquat.
Ha remarcat que aquest llibre no és un projecte individual, sinó elaborat gràcies a la col·laboració de molta gent, i que està fet amb vocació divulgativa pel llenguatge i les il·lustracions, però també rigorós per les notes i la bibliografia.
Ferran Arasa ha explicat el sentit de la Via Augusta per a l’Imperi romà, un eix estratègic pagat per l’erari públic, construït per l’exèrcit, fitat per columnes (els mil·liaris) que indicaven les distàncies i ple de postes. En el tram valencià, l’objecte del seu estudi, ha indicat que hi ha trams perfectament identificats, sobretot al nord, però que la majoria no ho estan, cosa que hauria de canviar gràcies a noves troballes i excavacions.
I això, al final de la seua intervenció, li ha servit per a reclamar solucions als problemes estructurals de l’arqueologia valenciana, necessàries per a gestionar un riquíssim patrimoni, la reactivació dels plans de 2014 i 2019 sobre la Via Augusta, “que deuen dormir en algun despatx”, i la protecció de la via amb la declaració de Bé d’Interés Cultural (BIC), perquè contribuiria “al progrés econòmic i cultural de les poblacions, i seria un recurs útil per a la societat”.