València (23.07.2007).- La consellera de Cultura i Esports, Trinidad Miró, ha visitat al president del Consell Valencià de Cultura (CVC), Santiago Grisolía, en la seu de la institució consultiva. Després ha assistit a la sessió del Plenari, celebrada hui, i ha saludat als membres que formen el CVC. El Plenari ha aprovat diversos informes, entre els que destaquen un sobre la declaració com a BIC de tres camins històrics, un sobre el Convent de Sant Josep i un altre sobre la recuperació del record de les persones que van patir injustícies i greuges a causa de la Guerra Civil i el règim posterior. També s'ha aprovat un document sobre la lona publicitària de Blanqueries i l’informe sobre els refugis de la Guerra Civil.
Pel que fa als camins de muntanya s'ha informat favorablement per a declarar Bé d'Interés Cultural, en la modalitat de Llocs Històrics o en la de Parcs Naturals, el Camí del Portell de l'Infern, en la Tinença de Benifassà; de la Senda de la Cortada o de Cavanilles, en el terme municipal de Cortes de Pallàs; i el Camí de les Jovades situat en La Vall de Laguar.
En el document, que ha sigut elaborat a petició del Centre Excursionista de València, es considera que estes rutes són de gran valor paisatgístic tan en la seua vessant ecològica com la cultural, tot i la rellevància que presenten.
Es transmetrà al Centre Excursionista de València, el de Castelló de la Plana, la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, als ajuntament de La Pobla de Benifassà, de Cortes de Pallàs de La Vall de Laguar, com les Diputacions de Castelló de La Plana, València i Alacant i a la Federació de
Municipis i Províncies.
Convent de Sant Josep
El Consell Valencià de Cultura també ha aprovat un informe, a petició de l'Associació de Veïns i Comerciants “Amics del barri del Carme”, sobre la importància cultural del Convent de Sant Josep. La institució consultiva diu que l'edifici té la condició de Bé de Rellevància Local, en base a la disposició addicional cinquena de la Llei 5/2007 de la Generalitat Valenciana, de reforma de la Llei de Patrimoni Cultural. Per tant, sol•licita a les administracions municipal i autonòmica que el Convent siga protegit. L'informe serà traslladat a l'Ajuntament de València, a la Conselleria de Cultura i Esport, a la titularitat de l’immoble i a l’entitat peticionària.
L'edifici data del 1609 i gaudeix de protecció patrimonial. Al seu interior, destaquen significatius panells ceràmics, pel que el CVC insta a les Administracions que garantisquen la conservació del bé i dels elements que la conformen, amb la responsabilitat subsidiària de la Conselleria competent en matèria de cultura.
Injustícies i greuges
D'altra banda, el Ple ha aprovat un informe en què proposa que les institucions valencianes estudien i faciliten la creació d'un Centre d'Informació i Documentació sobre les persones i activitats vinculades amb la cultura i la ciència que van ser objecte de repressió en la Guerra Civil i el règim posterior.
La institució consultiva considera just i convenient que la recuperació del record d'eixes persones i de les seues aportacions culturals siga un instrument de concòrdia i conciliació sense exclusions partidàries.
Sobre la lona publicitària
En la sessió plenaria també s'ha aprovat un document sobre la lona instal•lada en la seu del PSPV-PSOE, en el número 4 del carrer de Blanqueries, i considera que és de plena aplicació l'exigència d'autorització, per estar ubicada junt amb les Torres de Serrans, conjunt declarat Bé d'Interés Cultural.
En l'informe, realitzat a petició de la Direcció General de Patrimoni, el CVC recorda que les Torres de Serrans es regixen per la llei de Patrimoni Cultural, que establix la prohibició de col•locar publicitat en el seu entorn, la qual cosa implica que la instal•lació de la lona deuria “haver sigut objecte de petició d'autorització” i haver estat sotmesa “a un criteri d'excepcionalitat”.
La institució consultiva afirma que si no es va demanar autorització o si esta va ser denegada, la col•locació de la lona suposaria “incórrer en una infracció susceptible d'expedient sancionador”, però assenyala que el tractar-se de la seu d'un partit polític i l'haver-se produït la denúncia en campanya electoral, “fa les coses més delicades” i per això, recomana que en tot cas s'extreme el respecte a la legislació vigent i que s'aplique el “sentit comú”.
Els refugis de la guerra civil
El ple també ha aprovat un informe, a petició de l'Associació de Veïns i Comerciants “Amics del barri del Carme”, en el qual sol•licita que els refugis antiaeris de la Guerra Civil de la ciutat de València siguen declarats Bens de Rellevància Local (BRL), en base al seu valor patrimonial i estat de conservació, i demana que els que estiguen millor conservats s'habiliten per a diferents usos, principalment culturals.
La institució consultiva recorda que, a diferència del que succeïx a França i Itàlia, on desenvolupen una completa i activa protecció integral de les construccions defensives de la II Guerra Mundial, al nostre territori la majoria dels espais històrics dels escenaris bèlics no compten amb esta condició. En quan a la Comunitat Valenciana, encara que existeix un patrimoni ric com els aeròdroms rurals, les trinxeres o el Museu Militar de València, entre d'altres, encara no hi ha una consciència del que representa el seu valor històric, patrimonial, arqueològic i econòmic.
El CVC enviarà este informe a la Conselleria de Cultura, Educació i Esport, a la Federació de Municipis i Províncies, a l’Agència Valenciana de Turisme, a les universitats valencianes, a les diputacions provincials i a qualsevol organisme que es considere competent en la matèria.
També s’ha discutit el document que reflexiona sobre els canvis culturals i lingüístics a la Comunitat Valenciana. Este escrit s’ha ajornat per a setembre amb l’objectiu d’afegir noves esmenes.