Com cada any per estos dies de juny, quan els escolars estan a punt d’acabar el curs, el Consell Valencià de Cultura fa la festa del lliurament dels concurs de dibuix i literatura. És possible que siga la jornada més alegre de la institució, acostumada a la seriositat i a l’elaboració d’informes del mateix to. I el Consell ho agraeix, perquè no hi ha res com la presència, les veus i les rialles del jovent.
El concurs d’enguany, el XVIII, estava convocat amb el lema Els drets humans davant dels reptes del món actual, en part volent aprofitar que fa uns mesos vam commemorar el 75 aniversari de la Declaració dels Drets Humans, proclamada per l’ONU en desembre de 1948.
El CVC ha dedicat treballs especials a aquesta Declaració des de diversos àmbits. Al seu compliment, a la possible incorporació dels Neurodrets al seu text, a les diferències culturals, econòmiques i polítiques que la fan discutida i controvertida des del primer dia fins a hui. Però no podem negar que tant de ressò també significa que es té en compte i que sí és una referència universal.
Amb el Palau de Forcalló ple, la presidenta Dolors Pedrós ha donat la benvinguda a les famílies i als premiats i els ha explicat l’especial importància de la lluita diària per a protegir i ampliar els drets humans a casa i a tot arreu. A banda, s’ha felicitat per l’alta qualitat en esta convocatòria dels textos i dels dibuixos.
Des del faristol, el secretari, Jesús Huguet, ha anat citant tots els premiats i els representants dels centres escolars, perquè també hi ha hagut un reconeixement per a ells. Primer, els de Literatura, que han rebut el reconeixement de mans de Dolors Pedrós, Ana Noguera i Maribel Peris. Quan tots han rebut el premi s’han fet les fotos des de l’escala noble.
Després ha vingut el torn del Dibuix. Amb el mateix protocol, amb Jesús Huguet citant-los, (qui, per cert, ha anunciat que la convocatòria del curs que ve s’ampliarà a la Historieta Gràfica), els han lliurat Dolors Pedrós, Vicent González Móstoles i Pepa Frau. Tot seguit, les fotos a l’escala de marbre.
Aquestes poques paraules només són una relació dels fets. Però no poden explicar l’ambient d’alegria general. Potser n’hi haurà també del final de festa al jardinet. I res més. Un dia perfecte de primavera per acabar el curs, un dia molt bo també per al Consell Valencià de Cultura. Felicitats a tots.