El CVC impulsa la Declaració de València
Amb l’informe aprovat fa un mes, titulat Sobre los neuroderechos en la Declaración Internacional de Derechos Humanos, el Consell Valencià de Cultura obria el debat públic sobre una qüestió que preocupa des de fa anys els científics dels camps de la neurotecnologia, la IA, la nanotecnologia, la bioinformàtica i la neurociència.
Tot seguit, el CVC elaborava la Declaració de València sobre la incorporació dels neurodrets en la Declaració Internacional dels Drets Humans. Ací, després de reconéixer que els beneficis que pot aportar la neurociència són incommensurables, i que podria millorar la nostra salut d’una manera tal que es podria dir que estem davant d’una nova Medicina, alerta dels riscos que té. Per exemple, la possibilitat de modificar l’activitat cerebral i el comportament de les persones, o danyar la identitat personal i augmentar la desigualtat. Davant d’això, una comunitat internacional de científics, agrupada en la fundació NeuroRights, demana reconéixer cinc neurodrets i incloure’ls en la Carta dels Drets Humans. Els següents: la privacitat mental, la identitat personal, el lliure albir, l’accés just a l’augmentació mental i la protecció contra el biaix.
Esta Declaració és la que s’ha presentat i explicat hui al migdia en un acte multitudinari a la Sala Refectori del Centre de Cultura Contemporània del Carme, a València. Estaven convidades personalitats del món científic i de la reflexió ètica, com ara Rafael Yuste, neurobiòleg de Columbia University, impulsor del Projecte BRAIN i de NeuroRights Foundation, José Miguel Carmena, neurocientífic de Berkeley-University of California, o Ángel Barco, director de l’Instituto de Neurociencias de la UMH-CSIC Alacant. O Adela Cortina, catedràtica d’Ètica de la UV i Fernando Flores, director de l’Institut de Drets Humans de la mateixa universitat, entre molts altres. Però també representants de la vida institucional, com ara Josefina Antonia Bueno, consellera de Ciència i Societat Digital, Diana Morant, ministra de Ciència i Innovació, i el president de la Generalitat, Ximo Puig. Ha moderat l’acte Ana Noguera, membre del Consell Valencià de Cultura, que ha anat presentant cada un dels convidats.
Dolors Pedrós, presidenta del CVC, ha qualificat la Declaració de València com una proposta per a millorar el món i la convivència, i ha recordat que València també ha sabut acollir ciència i científics en la seua història, com Lluís Simarro, Ramón y Cajal, Severo Ochoa y Santiago Grisolía, l’impulsor de la Declaració sobre el projecte del genoma humà, elaborada i oferida al món des de València en 1988.
El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha descrit els principis de sempre de la Il·lustració com un itinerari cap a la dignitat, com una lluita entre la llum i les tenebres, i ha inclòs els neurodrets en aquest combat, perquè ens acostarien a un món millor i ens protegirien de noves desigualtats. En aquest sentit, Puig ha alertat dels riscos del transhumanisme i dels interessos privats que s’hi podrien amagar. Aquests perills, ha conclòs, s’han de combatre amb l’Ètica, concretament amb la Bioètica.
Rafael Yuste ha parlat curosament per a explicar al públic congregat unes quantes idees d’importància: la primera, el perquè de la dificultat d’entendre de manera científica la ment humana (el misteri de la ment humana, ha dit), fins al punt que més d’un segle d’investigació no l’ha pogut resoldre encara. El Sr. Yuste està convençut que això s’aconseguirà, com va passar amb el genoma humà, i que podria donar lloc a un nou Renaixement (Renaixement 2.0).
Rafael Yuste ha explicat els inicis del Projecte BRAIN i del suport polític i econòmic que aquesta iniciativa ha rebut des de fa 10 anys de des diverses administracions nord-americanes (Obama, Trump, Biden), en un pacte transversal dels dos grans partits polítics. Però també les preocupacions ètiques i socials que es van despertar des del principi, entre molts dels neurocientífics que s’hi dedicaven, conscients dels perills que els resultats d’aquestes investigacions pogueren ser privatitzats o utilitzats de manera interessada i, també en este camp, donar lloc a desigualtats profundes.
Per això ha contat que a Nova York, l’any 2017, un grup de neurocientífics, entre els quals ell mateix, va arribar a la conclusió que alguns dels avanços de la neurociència podrien desafiar el que significa “ser humà”, i que caldria regular-los a través d’un reconeixement com a drets fonamentals a incloure en la Carta dels Drets Humans. Yuste els ha citat. Són els que s’anomenen al principi d’aquest article i s’expliquen en la Declaració de València. Yuste, per acabar, ha informat que el procés de reconeixement d’aquests drets ha arribat a l’ONU, a l’agenda del seu secretari general, António Guterres.
Ha tancat l’acte la ministra de Ciència i Innovació, Diana Morant, que entre altres coses ha dit que la ciència i l’ètica faran que el territori de les distopies, al final, es quede en una ficció.
Neurodrets. Declaració de València, es farà arribar als organismes autonòmics, estatals i internacionals, entre els quals el Parlament Europeu i l’ONU.